Ahir mateix vaig acabar la lectura de la novel·la La doctora Cole de Noah Gordon, un volum que culmina la trilogia iniciada per El Médico, una obra que sempre descansa a la capcelera del meu llit, i que recomeno fervorosament. La tercera part de la saga se situa a Estats Units en el present, a finals dels anys 80 i principis dels 90, i dins de la trama protagonitzada per la doctora R.J. Cole, els seus amors i desamors, i aventures i desventures, Gordon exposa uns temes més profunds, que afecten de ple a tota la societat nord-americana. Per una banda, planteja la batalla empresa pels antiabortistes, que arriben fins a l’assassinat de metges per defensar el seu rebuig a l’abortament. Per altra banda, argumenta la necessitat als Estats Units d’un sistema sanitari públic. Explica com milions i milions d’estadounidencs, ciutadans de la potència més potent del planeta, viuen sense assegurança mèdica, ja que no se la poden pagar. La manca d’una seguretat social i d’un sistema públic deixa sense defenses a un nombre indecent dels seus ciutadans. Els protagonistes de la novel·la veuen en el candidat a president d’aquell moment, Bill Clinton, la salvació ja que llavors reclamava aquest dret com a universal. Curiosament, l’any 2011, la sanitat pública encara és una utopia a Estats Units, i les poques reformes que ha aconseguit dur endavant Barack Obama li han costat llàgrimes i sang.
M’he estat llegint el llibre, justament, en un moment en què a casa nostra no es parla d’una altra cosa que de retallades a la sanitat pública. Per sort, tenim un sistema públic més complert i universal, però no és de rebut que s’estiguin tancant quiròfans, serveis d’urgències als ambulatoris, i altres serveis. Això tindrà les seves conseqüències, que les acabarem pagant tots, si aquestes tisorades no es tiren enrera d’aquí a un temps i, finalment, es converteixen en permanents.
