Hi ha dues sensibilitats dins del modern independentisme: la més “centrista”, que va de l’autonomisme al sobiranisme i està a l’expectativa d’un resultat a curt termini, i la “històrica”, més esquerranista, que percep el procés actual com una “oportunitat pedagògica impagable” (d’una forma semblant a l’antic esquema “acció-reacció-acció” o a aquella frase russa de “com pitjor, millor”). Jo crec que ambdós grups catalanistes reaccionem de forma diferent en funció de com ens posen de barata o de cara la independència, i també de com pot ser d’agressiu tot el procés.

Quan he plantejat als meus amics del primer dels grups que he esmentat (convergents i republicans) la possibilitat de la suspensió de l’autonomia catalana, s’han posat les mans al cap, escagarrinats. Jo crec que no n’hi ha per tant! Cal que siguem conscients de com la pedagogia de l’independentisme, damunt d’aquest 50% de catalans d’origen espanyol, deriva del fet que bulli l’olla. Els burgesos catalans, en canvi, només han reaccionat històricament envers Espanya quan ja no han pogut resistir més a tant d’atracament a mà armada i, alhora, el poble treballador bullia d’indignació.

El Memorial de Greuges (“La Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña”, que fou adreçada a Alfons XII l’any 1885, a l’estil dels greuges de les antigues Corts catalanes) va suposar la represa del catalanisme 170 anys després de la nostra derrota militar. Actualment veiem els esforços de Duran i Lleida advertint dels perjudicis que podrien derivar-se de la reacció catalana a la catalanofòbia espanyola imperant. Aquests advertiments, com abans el Memorial de Greuges, només aconsegueixen generar més catalanofòbia i de retruc permeten augmentar l’independentisme.

Si al final Espanya ha d’acabar suspenent l’autonomia catalana, que ho faci! Catalunya no és Euskadi, aquí tenim menys a perdre i molta indignació per guanyar. Tot plegat es tradueix en pedagogia i, per tant, en més possibilitats de reaccionar envers Espanya. I si al final ens posen molt alt el preu de la independència (amb la sortida de la Unió Europea), Catalunya sempre podrà ser una Suïssa al marge de la UE. Espanya sense Catalunya, en canvi, difícilment podrà ser altra cosa que un pària d’Europa.

Manel Fantasin

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram