Diu la física quàntica que, encara que sembli paradoxal, una molècula es pot estar movent cap a la dreta i cap a l’esquerra al mateix temps. Segons aquesta teoria científica (que ha estat sobradament demostrada), un element microscòpic pot presentar simultàniament característiques incompatibles. Sembla una paradoxa i hi haurà gent que ho posi en dubte, però és un fet totalment real i demostrat científicament.

Les persones que siguin més escèptiques vers aquests plantejaments, però, haurien de fixar-se en el món que els envolta. Llavors s’adonarien que aquestes contradiccions no són tan estranyes i que les paradoxes són comuns a la vida quotidiana. Per posar un exemple, les empreses que redueixen plantilla a causa de les dificultats econòmiques, insten als treballadors a dur a terme la mateixa feina en el mateix temps, però amb menys personal. La lògica imposaria, en canvi, una reducció de la producció. Un altre exemple el trobem als camps de futbol. D’aquí a unes setmanes, el Barça s’enfrontarà al Rayo Vallecano. Es trobaran uns jugadors que guanyen milions d’euros a uns altres que porten mesos sense cobrar. Una altra paradoxa és que a les grades s’hi asseuran aturats que es refugien en el futbol per oblidar les seves mancances.

Expliquen que Albert Einstein no admetia la teoria de la física quàntica. Creia que la ciència havia d’explicar, de cap a peus, qualsevol fenòmen de la natura i, per tant, rebutjava les paradoxes de la física quàntica. En el món d’Einstein tot respondria a la lògica. Per tant, els futbolistes no rebrien tants milions, i tots rebrien el seu sou a temps. A més, els aturats no es gastarien els diners en les entrades al camp. En el món d’Albert Einstein no existirien les paradoxes. Però, com ja hem explicat, les contradiccions que planteja la física quàntica estan totalment demostrades científicament.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram