D’aquí a pocs dies, aquest divendres 1 de juliol, el convergent Xavier Trias prendrà possessió del càrrec d’alcalde de Barcelona. Es tracta, no només d’un relleu de poders, sinó d’un canvi total de la visió que es té de Barcelona. Per una banda, Xavier Trias (CiU) té una ideologia diferent a Jordi Hereu (PSC), òbviament. Però hi ha un altre factor que provoca que el nou alcalde hagi de fer coses totalment diferents al seu predecessor, i és que és la primera vegada a la democràcia que Convergència i Unió obté l’alcaldia de Barcelona. És a dir, podríem dir que la capital catalana és tradicionalment més socialista que convergent, excepte en alguns casos quasi excepcionals, pel que aquesta victòria convergent és la suma d’una sèrie de circumstàncies que han servit de càstig al Partit Socialista de Catalunya.
I aquests canvis s’han de palpar ben aviat, abans que el crèdit que els barcelonins li han atorgat al nou alcalde desaparegui engolit per la desídia per la política. L’exemple dels darrers mesos, en els quals l’opinió pública ha estat molt crítica amb l’alcalde Jordi Hereu ha de servir d’exemple per al convergent perquè no es relaxi. Tot el contrari.
De fet, la FAVB ja li ha posat una sèrie de deures, fins a 64 obres incomplertes en l’anterior mandat, algunes d’elles responsabilitat del govern socialista, però altres són potestat de la Generalitat. Així doncs, també se li presenta una època on haurà de barallar-se amb els seus companys del govern autonòmic, ja que l’alcalde haurà de reclamar que es portin a terme obres, malgrat les retallades que realitzi el seu líder, Artur Mas. Són deures que d’aquí a quatre anys les entitats revisaran i criticaran si no s’han dut endavant. És un moment difícil, però és l’oportunitat de Xavier Trias per demostrar perquè molts barcelonins l’han votat.
