Som a l’any 2012 després de Jesucrist. Tota la Hispània està ocupada pels castellans. Tota? No! Un territori anomenat Catalunya poblat per irreductibles resisteix encara i sempre a l’invasor.
La vida no és fàcil per als exercits de Montorum, Gallardonum, Margallum, Wertum i Monagum capitanejats per Marianum Rajoyum y Soraya Saex de Santamarium, gràcies a la pòcima màgica anomenada identitarium persistentelis, Catalunya aguanta -i ja van més de 300 anys- els constants atacs del sempre preparat exèrcit invasor: Retallades, espoli fiscal, amenaces militars, centralitat, prohibicions, afusellaments de presidents, incompliments de l’Estatut, nous intents de colonització educativa… Mentre els habitants d’aquest històricament sofert territori amb la seva feina, voluntat, formació, cultura, i capacitat emprenedora, ridiculitzen dia a dia davant de l’opinió pública mundial els atacs d’aquests exèrcits que, mirant-se el melic i pensant més en el van ser -en un passat per oblidar- que en el que actualment són i en el que amb el rescat europeu seran. Així canalitzen les seves pors i les seves misèries més penoses en fer i voler mal a aquells que durant més de trenta anys els han fet tenir un lloc a Europa.
La llibertat i la voluntat de les persones està per sobre de qualsevol constitució, negar el dret a decidir és fer callar al poble que és qui realment té la sobirania d’un territori.
No patiu. La nostra poció no s’acaba… i si més no, sempre ens quedaran Astèrix i Obèlix i elconstant fracas dels romans.
