Circula per internet un article de l’intel·lectual Noam Chomsky que es titula “Les 10 estrategies de manipulació mediàtica”. El podeu trobar facilment i us permetrà descobrir diàfanament com la dreta fabrica el consentiment envers les mesures antipopulars que ells volen impulsar i que nosaltres de cap manera hauríem de permetre. Avui llegeixo a la portada d’un rotatiu de dretes: “Rajoy avisa que la pitjor xifra d’atur està per arribar” i a sota un altre titular que exposa que la nova legislació laboral abaratirà l’acomiadament. I és precisament la quarta regla que apunta Chomsky, l’estratègia de diferir. Si es vol aplicar una mesura impopular o preparar el terreny per a una notícia que no agradarà, s’avança la seva informació perquè la gent es vagi acostumant. No s’ho pendran tan malament perquè esperaran que finalment no arribi a ser tan terrible com s’anuncia. A més si es pot afirmar que la mesura és “dolorosa, però necessària” (us sona d’alguna cosa?) encara millor. Potser de vegades, amb molta ingenuïtat, simplifiquem el que significa la política institucional. Desgraciadament, avui dia la democràcia és la versió moderna de la societat de classes de tota la vida, on les oligarquies controlen el poder, tot i que el sistema electoral les obliga a construir consensos socials a través dels mitjans de comunicació. És el que s’anomena ‘enginyeria social’. Els grans partits, PP, PSOE, CiU, patronals, think tanks, etc… inverteixen molts diners, recursos i esforços a saber com ens han de presentar les seves propostes perquè la gent del poble estiguem fotuts i alhora cofois. Només així s’explica que, partits amb propostes molt antipopulars, aconsegueixin el suport popular. Però, en última instància, som cadascú de nosaltres els que ens empassem l’ham o no. Formem-nos, qüestionem, desenvolupem el sentit crític, alfabetitzem-nos políticament, debatem, creem anticossos contra la manipulació. Aquestes 10 estratègies que apunta Noam Chomsky poden ser un bon començament. Cal crear un, dos, tres, molts 15Ms.
Article de Jordi Oriola i Folch.
