L’estratègia més gran pensada a les clavegueres de l’Estat en contra de la independència de Catalunya no ens ve per la dreta, sinó per l’esquerra.

I les seves ments pensants són de dretes i d’esquerres, perquè ells sí que són un Estat i saben que en qüestions d’Estat la ideologia es deixa en segon terme i tothom ha d’anar a la una. Aquestes autoanomenades esquerres han creat un relat per fer veure que Convergència és culpable de tots els mals ocorreguts mai a la Terra. Han anat contra l’alcalde Trias i ara volen anar pel President Mas el dia 27 de setembre amb la complicitat de les esquerres independentistes. I el que no se’n recorden és que el mal el van provocar ells arruïnant i endeutant les institucions públiques.

Les esquerres independentistes estan fent costat al relat inventat per La Sexta i la família Lara amb la intenció de governar a qualsevol preu. És per això que ara tenen tant interès a poder entrar a l’Ajuntament de Barcelona amb l’Ada Colau a governar i veure què en treuen. Però, ¿no havíem quedat que la Colau no era independentista? Però, ¿no porten mesos criticant-nos perquè suposadament a CiU tenim sectors que no són prou independentistes?

Doncs la realitat és que la vicepresidenta de la Generalitat, d’Unió, està imputada per haver posat les urnes el dia 9 de novembre, i la realitat és que Colau no s’ha posicionat a favor de la independència. Però això a ells els hi és igual, no els importa entrar en contradicció perquè volen governar i veure què en treuen, a qualsevol preu. No sé de què ens estranyem si ja ho van fer amb el tripartit.

ERC no volia pactar amb CDC perquè deia que així faria més forat a l’àrea metropolitana, però aquesta estratègia s’ha demostrat un fracàs.

El cert és que si prioritzessin la independència per davant de governar ja hauríem votat el mes de març en un ambient d’il·lusió i ja estaríem negociant la separació amb mediadors internacionals. Però el que sembla és que ells prefereixen seguir el joc i discurs a l’espanyolisme en lloc d’estar explicant que a Catalunya s’han fet polítiques d’austeritat perquè van arruïnar la Generalitat i perquè Madrid ens roba. Els interessa més desgastar Mas encara que això afebleixi el procés que no pas explicar que Convergència és el primer partit que va demanar la dació en pagament per les hipoteques i que Madrid no ho va permetre, que explicar que el primer decret contra la pobresa energètica el va fer Artur Mas i Madrid el va anul·lar.

Tothom va contra Convergència; des de l’espanyolisme de dretes al d’esquerres, des de l’independentisme republicà al d’ultra esquerres. I en això surt reforçada la tercera via com diumenge allà on es van organitzar, a Barcelona. Alerta de continuar amb aquest discurs de cara al 27 de setembre perquè al final els únics que aniran junts seran els federalistes. Aquests sí que han entès que anant junts poden guanyar. I ERC faria bé en pensar altre cop en la llista unitària de cara al 27 de setembre, per no deixar l’espai d’il·lusió a Pablo Iglesias.

El partit de Junqueras no volia pactar amb Convergència perquè deia que així faria més forat a l’àrea metropolitana amb ex votants del PSC però aquesta estratègia s’ha demostrat un fracàs perquè aquests vots han anat a la CUP. La CUP ja cobreix molt bé aquesta trinxera i ERC faria bé en pensar què vol ser de gran perquè des de les eleccions europees no fa més que perdre espai polític.

ERC està entre l’esquerra llibertària de Convergència i l’esquerra comunista de la CUP i això cada vegada anirà a més per la seva ambigüitat i capacitat de donar lliçons des d’un sofà. Però ara han de decidir si volen sumar al procés i fer que hi hagi una llista vencedora el 27S, o si volen dividir el vot per acabar suplicant una conselleria a la Colau de torn.

I tot i aquesta conspiració de tots en contra, Convergència i Unió va guanyar amb una gran diferència les eleccions de diumenge. Estem preparats perquè Artur Mas ha posat en marxa una política exterior que farà que altres Estats entenguin el procés, comprin el full de ruta i reconeguin l’Estat català.

Qui riu últim riu millor, i si faig aquest article és perquè el que voldria és que al final riguéssim tots. Perquè si no riem tots junts, els qui se’n riuran ho faran des de Madrid.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram