Hi ha una frase que es posa en boca dels atracadors quan amenacen les seves víctimes, especialment en temps dels bandolers d’altres èpoques: “La borsa o la vida!” Però els temps canvien, i ara n’hi ha que no els cal amagar-se en el bosc i aturar el vehicle dels viatgers per atracar-los, ara existeix una nova classe que s’anomena “lladres de coll blanc”, són aquells que no els calen armes, ni s’abraonen directament sobre les seves víctimes, ni s’embruten les mans. Diguem-ho clar, són aquells coronats que cobren comissions de reis d’altres contrades, són aquells que tenen els seus diners en paradisos fiscals, són aquells que radiquen les seves societats en altres països amb càrregues fiscals més baixes, són aquells que gràcies al BOE poden fer i desfer, sempre a favor seu o del seu partit, en les tarifes de serveis essencials. Són aquells de l’Ibex 35 que pressionen els governs per tenir facilitats a l’hora de manipular preus i contractes, són aquells que s’aprofiten del subterfugi de les SICAV, per acabar pagant un 1% de l’impost de societats! Dilluns 13 d’abril, el govern espanyol, pretesament d’esquerres, en plena crisi pel coronavirus i desoint els especialistes mèdics, envia milions de treballadors a la feina, una decisió desafortunada que portarà cua. Realment Espanya té un govern d’esquerres, ni que sigui, una mica d’esquerres? El dilema és clar: el negoci d’uns quants o la salut de molts?

Per ara, guanya la borsa sobre la vida i anem de mal borràs!