En moltes ocasions, quan passejo per Barcelona, m’adono del gran potencial de la ciutat i també dels seus pros i contres. Carrers plens de gent, abundant trànsit rodat, comerços de tota mena amb ofertes més que variades; voreres plenes de motos que sovint impedeixen la lliure circulació dels vianants. I podria citar tot un seguit inacabable de coses bones i d’altres no tan bones, o directament dolentes que observo en la vida quotidiana de la ciutat.

Tenim una urbs molt visitada, famosa arreu del globus per posseir edificis i monuments emblemàtics, importants museus i bon lleure, a banda d’una gastronomia de primera línia. A Barcelona es pot gaudir d’espectacles de tota mena. Tenim un potencial molt bo, molt aprofitable, que ben mirat es gestiona més que malament.

També tenim qui menysprea el turisme, que és una de les entrades de divises més important que té Barcelona. Però sembla ser que això del turisme no agrada tothom, malgrat que Barcelona ha passat d’1,5 milions de turistes l’any 1991 a gairebé 8 milions el 2010. És un sector importantíssim, i un dels pilars de la nostra sostenibilitat econòmica. Estic d’acord en que potser caldria regular amb solucions puntuals la saturació en alguns carrers de Ciutat Vella i altres barris, perquè els veïns no tinguin els motius de queixa que avui exposen constantment, però això és quelcom que s’ha de voler fer, i no pas mirar cap a un altre costat. Per això, si els veïns estan satisfets, segurament el seu tracte cap als visitants serà molt millor. I tot compta.

Aquesta meravellosa ciutat que ens acull necessita un turisme que tendeixi cap a la sostenibilitat, econòmica i mediambiental i que alhora, tal com dic, no saturi certs indrets de la ciutat. Potser seria interessant fer una aposta pel turisme de qualitat, que no vol dir només d’èlit, sinó el turisme cívic i respectuós.

Fins a dia d’avui els nostres responsables municipals no han estat capaços de fer que els ciutadans percebin els beneficis que crea el turisme. Perquè no l’han sabut canalitzar ni gestionar òptimament. Aquest és el primer repte de Barcelona pel que fa a aquesta activitat tan important, que promou iniciatives privades de tot tipus, i que caldria que tots els barcelonins i barcelonines coneguessin de primera mà, i en prenguessin consciència solidària. Ja dic que, abans que res, cal fer un bon disseny del que ha de ser el turisme, i de com hem de conviure amb aquestes altres persones que comparteixen el nostre espai.

Una de les principals mesures hauria de ser la millora de la seguretat, tant per als turistes com per als barcelonins, perquè l’augment de la seguretat representa el supravalor de la imatge de Barcelona al món, i fer promoció turística amb més garanties. Barcelona ha d’aconseguir netejar la imatge dels pispes a la Rambla, de carteristes al metro i als autobusos, i d’altra mena d’elements que deambulen pels carrers i actuen sense traves, i que generen aquesta inseguretat, de nit i de dia, avui dissortadament coneguda al continent i a la resta del planeta, cosa que embruta la bona fama que mereix la ciutat.

En definitiva, cal incentivar el turisme de manera important, i alhora respectar els veïns que són els que han d’ensenyar la cara amable de la ciutat. Cal que els nostres visitants arribin expectants i il·lusionats, i marxin satisfets i amb ganes de tornar aviat, per haver estat en una gran ciutat capital d’un gran país, neta, agradable, còmoda, operativa, sostenible i diligent amb la seva presència. I sobretot cal esborrar de les ments dels nostres hostes la mala sensació que aquí roben a tothom.

Santi Capellera, periodista