La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament…
És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?
