Hem entrat de ple en el remolí de les campanyes electorals en què Catalunya és el cap de turc, l’ase dels cops. Som el centre d’atenció de tots els partits espanyols, que per guanyar quatre vots ens llancen amenaces de recentralització, d’aplicar el 155 de per vida, de tancar TV3 i Catalunya Ràdio, d’acabar amb la immersió lingüística a les escoles, de fer marxar més empreses cap a Espanya i d’enviar-nos de nou ‘piolins’, fiscalies i tribunals per ser castigats i anorreats per sempre. Quin panorama!

Premem-nos les corretges que ens en vindran de més grosses, hem de refermar-nos sense desmai en les nostres conviccions. No és un dilema entre esquerres i dretes, ara és el moment del canvi de paradigma, és l’hora de definir-nos entre la independència de Catalunya o l’unionisme espanyol. N’estem farts d’amenaces, insults barroers i mentides repetides mil vegades, als mítings i als mitjans informatius de la caverna.

Diguem No! No a la repressió, No al judici farsa, No a la por, No als empresonaments de dones i homes innocents, No ens deixarem dividir. No als exilis forçats, No al feixisme, No a l’homofòbia, No a les clavegueres de l’Estat, No a la monarquia, No, no i no!

Diguem Sí! Sí a la democràcia, Sí al pacifisme, Sí a la solidaritat entre els pobles, Sí al dret a l’autodeterminació, Sí la igualtat, Sí a la dignitat, Sí a la fraternitat, Sí a la independència i Sí a la República catalana. Sí, sí i sí!