He tingut accés en aquest discurs pronunciat amb motiu de l’acte dels Empresaris per la Independència al Mont Sant Benet. Una dosi d’optimisme, que crec que cal. Com a mínim no torna a parlar ni de les infraestructures ni del dèficit fiscal. És un discurs enfocat al futur, que déu n’hi do amb la que està caient, aquí us el deixo:
Fer visible el compromís personal amb la llibertat de Catalunya dins de l’àmbit empresarial és complicat, si més no perquè l’unionisme, i els seus tertulians i mitjans de comunicació, l’han convertit en el principal cavall de batalla en nom de l’estabilitat, omplint el futur d’incerteses i de càstigs bíblics que cauran a sobre de Catalunya en general, i de les empreses catalanes en particular.
Fa una mica de mandra tornar a desmuntar els arguments de sempre. Sobretot perquè sou gent amb criteri propi i prou intel·ligent per saber dues coses fonamentals:
La primera que això que el diner és covard i que vol estabilitat no és més que un parany. En èpoques de crisi, de canvi, s’han fet fortunes immenses al mateix temps que persones i companyies que dominaven l’anterior status quo desapareixien de l’escenari.
L’estabilitat és beneficiosa? Diríem que ho és per a aquells que han trobat la manera que el seu diner visqui en simbiosi amb el poder establert fins ara. Però si mirem la història, resulta encara més evident que els emprenedors, els empresaris, portem a la sang l’esperit de canvi, i que hauríem de donar la benvinguda a la independència com una oportunitat de trobar nous camins, nous projectes de futur que poguéssim recollir més endavant en forma de prosperitat per a tota la societat. Que és el que hauríem de fer, de natural, els empresaris.
La por és el segon gran argument espanyol. Ens cauran mil plagues al damunt a resultes d’esdevenir independents? La resposta és un NO rotund.
Les amenaces que ens envolten no tenen res a veure amb el fet de ser un estat sobirà en el concert internacional, sinó que són el resultat de tot allò que diu Espanya que estarà disposada a fer per tal de fer-nos la vida impossible si assolim la independència.
Aquesta actitud de l’estat no parla gens a favor de trobar terceres vies. Com ens volen convèncer de res si estan disposats a castigar el nostre ancestral pactisme, la nostra voluntat de trobar solucions, amb els set inferns i l’exili sideral pels segles dels segles?
Sóc partidari del pacte. D’un únic pacte. El que farà referència a com ens repartim els actius i el passiu resultant de la nostra irrenunciable voluntat de crear un país nou, un estat nostre, lleial als catalans, al servei del poble de Catalunya.
