Un divendres de setembre a un edifici d’oficines de la plaça Catalunya de Barcelona, hi havia penjades unes pancartes del Cercle Català de Negocis. En una s’hi podia llegir: “Espanya ens costa 60 milions d’euros cada dia”. Vaig pensar que eren molts diners, però encara no m’havia fet a la idea del que representaven. Ja a casa, i uns dies després vaig fer una operació que encara no em deixa dormir: comptar el que ens costa Espanya cada mes. Sortien 1.800 milions d’euros. I d’aquí en vaig extreure que amb aquesta quantitat es poden pagar 1,8 milions de sous de 1.000 euros cada mes!
Per a comparar ordres de magnituds vaig buscar unes dades: a Catalunya el mes d’agost hi havia 2,5 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, uns 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats. Cadascú que llegeixi aquestes dades que en tregui les seves conclusions, les meves son molt contundents.
Aquest espoli, porta produint-se dècades i tots els partits que ens han governat (CiU, PSC, ERC, ICV o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Ara, després de la segona retallada de l’Estatut aquests mateixos partits tornen a parlar de concerts, federalisme i dèficit, però amb un tempo d’anys i un camí que només ens portarà a seguir pagant una quantitat de diners que es podria invertir en infraestructures, els nostres fills o la gent gran.
Aviat hi ha eleccions, i a tots nosaltres ens toca reaccionar donant un vot de càstig a tots aquests partits, cal una regeneració política i apostar per noves vies. Ja no ha temps per a més representacions, calen accions i de tots. El futur del país, dels nostres pobles i la seva gent està en joc.
Jordi Olivé
Barcelona
