Era un document que reis i ciutats estat atorgaven als corsaris. Una llicència per atacar vaixells i pertinences als seus enemics, obtenir part dels beneficis, i poder al·legar que les accions realitzades contra països amb els quals no estaven en guerra era obra de pirates.
L’article 155 de la Constitució espanyola és com una patent de cors. El que no diu explícitament l’article 155 és interpretat pel govern espanyol a conveniència pròpia. Juristes i catedràtics de reconeguda solvència determinen que l’aplicació del 155 no és constitucional, que sobrepassa l’esperit amb el qual es va redactar l’article i que s’aplica tendenciosament. L’Executiu, conxorxat amb el Judicial, aplana el camí a la seva conveniència i escenifica una comèdia, potser millor dir-ne tragèdia, que no es fa res més que complir amb la Llei. El 155 serveix per a tot, s’aplica com es vol i santes pasqües, aquí no passa res i tal dia farà un any. I quan convingui, “A por ellos” amb el 155!
S’acomiada a l’Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Govern de la Generalitat, amb l’excusa que està “incurs en un procediment judicial” per presumpta participació en el referèndum de l’1-O, malversació de fons públics i desobediència. Quan el PP no ho ha fet amb cap dels membres del seu partit, imputats en una multitud de processos per corrupció! Si apliquessin la mateixa vara de mesurar per als seus com apliquen als altres, al PP es quedarien en quadre.
A la vista de com es comporta el govern de Madrid, serà que més de tenir patent de cors, es dedica a la pirateria com a simples malfactors.
