La política ja és una religió, si hi creus, t’enganyen, i si ets ateu altres t’acusen d’antisistema. El Govern havia promès no fer més retallades però ves per on, i en educació, ara els hi diuen reassignacions. Treuen partides d’un lloc i les passen a un altre, és a dir, desvesteixen Sants per guarnir diables, tot un eufemisme per no dir retallades.
Potser, i sent economista la nova consellera, veu les escoles com una empresa a gestionar però l’educació no és una gestoria. El més flagrant és que ara es gastaran una milionada durant la campanya electoral sense reassignar-ho des del seu sou. Tot per entabanar-nos a votar, però sense donar suport a l’ofici de fer pensar als futurs ciutadans, l’educació.
Fa també uns anys, i en plena crisi econòmica, aquests polítics es van gastar milions en aules digitals, creant un deute brutal que ara paguem amb menys professors, menys substituts, menys sou i menys pagues extres, però amb més aules embotides i més hores de classe, tota una situació que els docents viuen amb ressentiment, impotència i tristor.
Què injust que resulta aquest món, entre una classe política que gasta en diverses campanyes electorals i un poble que els hi paga el sou, els errors i els càrrecs vitalicis quan deixen el càrrec.
