Des de fa una setmana, els alcaldes no poden fer cap tipus d’inauguració oficial. La llei electoral considera que es tractaria d’un acte electoral i, per tant, les prohibeix. A la ciutat de Barcelona, i a l’alcalde Jordi Hereu, aquesta normativa no l’ha agafat gens de sorpresa. Des de fa mesos que Hereu inaugura nous equipaments, renovats carrers, remodelades places… Fins i tot ha estrenat el final d’unes obres o reformes que encara no estàven acabades. No cal dir que també s’han inaugurat les posades de les primeres pedres. Durant l’últim cap de setmana en la que es podien inaugurar obres municipals, Jordi Hereu va assistir a 11 estrenes repartides entre dissabte i diumenge. No cal indicar a quina velocitat corrien tant l’edil com els periodistes d’un cantó de Barcelona a l’altre.
Personalment, crec que és una normativa inútil. L’exemple d’Hereu (no és l’únic, ni molt menys) n’és la constatació. Durant mesos, els alcaldes ens han omplert l’agenda d’inauguracions. Per altra banda, cada dia, els periòdics rebem infinitat de notes de premsa en les quals els candidats a l’alcaldia critiquen sense pietat qualsevol acció de govern, i viceversa. Els alcaldables estan realitzant aquests dies xerrades informatives i col·loquis amb els veïns de Barcelona, i es desplacen als diferents centres cívics per trobar-se amb ells. Per molt que ho intentin amagar amb diferents eufemismes, aquests actes públics no deixen de tenir un caràcter electoralista. Però, vaja, són ells els que marquen les normatives i, per tant, també són ells els que s’acaben fent trampes al solitari.
Els afectats per aquestes normatives són els periodistes que, els últims caps de setmana, han anat de bòlit seguint els passos de l’alcalde, i ara van de bòlit dia rere dia seguint els passos dels alcaldables.
Se’ls demana, si més no, que ofereixin propostes noves i engrescadores.
