El jutge Santiago Vidal va presentar el projecte de Constitució catalana que ha elaborat amb altres juristes. Entre els punts més destacats de la seva proposta, que s’ha basat sobretot en models de Constitució de països nòrdics, hi ha la prohibició de les majories absolutes, una aposta per les llistes electorals obertes i una limitació dels càrrecs a dues legislatures de cinc anys.

També es va donar a conèixer la proposta de Constitució que ha elaborat el professor de Ciències Polítiques Oriol Vidal-Aparicio. Aquestes dues propostes estan penjades a internet perquè els ciutadans hi puguin fer aportacions.

Totes dues plantegen una república amb una única cambra, el Parlament. Però la que ha elaborat el grup encapçalat pel jutge Santiago Vidal preveu una república no presidencialista, amb un president elegit pels ciutadans i amb atribucions representatives. El cap de l’executiu l’assumiria un primer ministre escollit pel Parlament.

La Catalunya que dibuixa l’equip del professor Oriol Vidal-Aparicio, de la universitat nord-americana de Glendale, a Arizona, en canvi, planteja un model presidencialista, una única figura representativa i legislativa, que també assumiria el comandament militar.

El grup de Vidal fa una aposta per les llistes electorals obertes i una limitació dels càrrecs a dues legislatures de cinc anys, mentre que la de Vidal Aparicio dibuixa un Parlament més gran i legislatures de quatre anys.

Santiago Vidal també proposa limitar les majories absolutes al 49% dels escons i la celebració de referèndums revocatoris per part de la ciutadania si considera que els seus representants no compleixen les seves promeses.

Coincidència total pel que fa a la llengua, amb el català com a oficial i cooficials el castellà i l’aranès oficial a la Vall d’Aran. En matèria de seguretat tornen les diferències: cal que una Catalunya independent tingui exèrcit? Dues visions confrontades. La del grup del jutge Vidal el descarta. La del professor Vidal, l’accepta.

Al final, el text es lliurarà al Parlament. L’objectiu és que, si la ciutadania opta per la independencia de Catalunya, un Parlament constituent pugui fer servir un text com a punt de partida per a l’elaboració de la nova Constitució.

A més a més, un grup de juristes per la independencia estan treballant en una Constitució provisional, que hauria de regir durant el període de transició en cas de trencament unilateral per part de Catalunya.

Les Constitucions de Catalunya eren proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. L’etimologia prové del Dret romà pervivent a Catalunya en el qual originàriament les constitucions eren les normes promulgades pels emperadors romans. Legislativament una «Constitució» es diferenciava d’un «Capítol de cort» i d’un «Acte de cort» pel fet d’aparèixer com a iniciativa del comte, però que no podia entrar en vigor legal sense l’aprovació de les Corts Generals del Principat de Catalunya, fet sense precedents a Europa.

Com a dret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya; les constitucions podien modificar fins i tot Usatges de Barcelona i Privilegis encara que aquests darrers haguessin estat declarats irrevocables anteriorment; així mateix no podien ésser contradites per decrets o sentències reials, les quals eren legislativament de rang inferior a les Constitucions catalanes.

Foren abolides per Felip V de Castella el1714 i el sistema pactista desmantellat; a partir d’aleshores la legislació i el dret foren creats només a través de Reials ordres i Reials decrets emanats de la voluntat del Rei, pràctiques pròpies del cesarisme reial i de l’absolutisme polític borbònic.

Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en les Corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser promulgades per les Corts de Barcelona del 1705 durant el regnat de Carles III d’Aragó l’Arxiduc.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram