A Espanya hem passat d’estar sense poder votar quasi quaranta anys a votar cada dos per tres. I el que és més curiós, tenim un govern central en funcions des de desembre del 2015. La gota que podria fer vessat el got i terminar amb la paciència dels electors seran aquests quatre mesos que manquen per acabar aquest any ple de processos electorals.
Desprès del fracàs de l’incombustible i cavernós candidat del PP, que no ha aconseguit els vots necessaris per ser proclamat flamant president, i que tothom qüestiona el seu lideratge –excepte la gent del seu partit que ningú s’atreveix a discutir–, ara ens troben davant d’unes possibles terceres eleccions generals en el que va d’any, com si els electors no haguessin fet bé els deures i se’ls tornes a donar una nova oportunitat. Per si això no fos suficient a Galícia i al País Basc també hi haurà eleccions, en aquest cas segur, el dia 25 de setembre.
A Catalunya també el Parlament ha de votar, el dia 28, la moció de confiança al president del Govern català. Si no s’obté aquesta confiança i no s’aproven els pressupostos, tot indica que també tindrien eleccions, encara que és massa improbable. El nou partit en el qual s’ha transformat l’antiga CiU necessita temps per evitar ser superat per ERC i el cupaires ja han anunciat que donaran suport al president de la Generalitat, si bé abans volen veure els comptes del 2017.
Em diu un bon amic que estaria bé, ara que ja estem acostumats a votar amb tanta freqüència, que també es votés tot allò que afecta la nostra qualitat de vida i es deixés votar als catalans el futur que volen per a Catalunya. A Europa hi ha exemples que ens demostren que consultar a la ciutadania sobre qüestions que els afecten i que aquesta pugui votar no és gens dolent.
És possible que moltes de les lleis que ha aprovat el govern del PP en aquests últims anys no s’haguessin aprovat, com tampoc la reforma de la Constitució que obliga el govern a pagar el deute per damunt de les despeses socials, el que comporta a la pràctica el desmantellament de l’Estat de benestar. No hem d’oblidar com i quan es va aprovar aquesta reforma de la Constitució, aprovada amb els vots del PP i del PSOE i el que suposa de submissió als mercats.
Aquesta situació de bloqueig institucional no permet o serveix d’excusa per no solucionar els greus problemes econòmics i socials que pateix la societat espanyola. Per això són temps de rebel·lia, de lluita i de mobilització.
No tan sols s’han d’evitar unes terceres eleccions, sinó que és responsabilitat de les forces d’esquerres i progressistes treballar per formar una majoria política que reverteixi les polítiques de retallades i doni resposta als greus problemes econòmics i territorials que hi ha a l’Estat espanyol. Cal un nou govern que s’enfronti al capital i prioritzi els drets socials, la igualtat i tot allò que els governs del PP, submisos al dictat dels poders econòmics, ens han robat durant aquests últims anys. Ens cal un govern que aposti per una autèntica democràcia participativa amb una ciutadania activa i solidaria.
Em diu el meu amic que la gent vol allò tan revolucionari com pa, sostre, treball i dignitat pel poble català i la resta dels pobles d’Espanya.
Ara bé, també em diu que no entén com és possible que les lluites en defensa de la sanitat i l’ensenyament públics de qualitat, les lluites per un treball digne i en contra de la precarització laboral, les lluites contra tantes desigualtats en les quals participen milers de persones no es transformin en vots per expulsar del govern a un partit corrupte i responsable de la pèrdua de drets i llibertats i recuperar-lo per la majoria social.
Després de tants anys de retrocés, em diu, ens cal un govern autènticament democràtic. Un govern que prioritzi les polítiques actives d’ocupació, la recuperació dels drets laborals i socials i derogui les lleis repressives i antisocials aprovades pel PP. Un govern que escolti i respecti a la ciutadania de Catalunya. Un govern, en definitiva, del poble i al servei del poble.
Li dic que no serà fàcil encara que no hem de perdre la confiança. No trigarem molt a veure els primers senyals.
