Es presenta un febrer animat per a la premsa barcelonina. La irrupció de Montserrat Tura a la cursa per l’alcaldia dóna un punt afegit a les eleccions municipals del maig, que ja apuntaven alt amb la pugna entre l’alcalde Jordi Hereu i l’aspirant Xavier Trias. Les primàries al PSC de Barcelona fan sumar enters a l’actualitat política en una època en la qual tot baixa.
La veritat és que, si no fos perquè tot el que està passant és ben cert, es podria pensar que l’encarregat de la precampanya electoral del PSC és un geni. Després de la bufetada de les autonòmiques i dels baixos índexs de popularitat de Jordi Hereu, tindrem una bona dosi d’encaixades de mans i petons a les criatures per part dels dos precandidats a alcaldable fins al 19 de febrer, quan se celebrarà aquesta elecció. Mentrestant, els grups de l’oposició s’ho miraran tot des de la tanca. L’espectacle estarà a la sorra del circ romà, on Hereu i Tura estaran lluitant a la vista de tot el poble, i Trias, Portabella, Gomà i Fernàndez Díaz s’ho miraran des de lluny, sense poder fer-se sentir per sobre del rugit de la gent, i envejant la glòria dels dos gladiadors.
Però és ben cert també que les lluites de gladiadors acabaven sempre amb un vencedor i un vençut, que hi perdia la vida. Qui caigui a les primàries de Barcelona, ja es pot acomiadar dels càrrecs de responsabilitat dins del PSC. Jordi Hereu, per una banda, veuria truncat el seu ascens a suposades metes més altes. Però Montserrat Tura que, davant la perspectiva d’estar quatre anys al Parlament fent d’oposició, ha preferit lluitar per l’alcaldia de la capital catalana, veuria també esmicolat el seu somni, ser presidenta de la Generalitat.
Cal pensar, però, que el propi PSC també es pot veure perjudicat. Si, després de les primàries, el candidat socialista perd davant de Trias, llavors, què farien?
