Escric aquesta secció poques hores abans que comenci el partit de tornada de la Champions League entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Així que quan vostès, senyors i senyores lectors, obrin aquesta plana i fixin la seva mirada en aquestes línies, ja hauran gaudit d’un dels millors partits de futbol dels que es pugui gaudir actualment. A unes poques hores del xiulet inicial, però, la sensació que queda després de veure els tres encontres anteriors durant aquest darrer mes entre els dos clubs és tirant a decebedor.
No parlo del resultat final, ja que això depèn exclusivament del color que tenyeix el cor de cadascun. Sinó de la sensació que queda quan algú espera un gran espectacle i descobreix, sorprès, que al final no n’hi havia per tant. És cert que tots tres partits han estat molt igualats, és veritat que no hi ha faltat gens d’emoció ni de sentiments ni de lluita ni de polèmiques. És cert que són dos equips potentíssims. Però ambdós equips han perdut la màgia que els caracteritzava des que van començar aquesta sèrie de partits.
El Madrid ha jugat encorsetat en un esquema de joc que no agrada ni als propis jugadors. Malauradament per a l’espectacle, això els ha donat un resultat bastant fructífer; per tant si l’any vinent continua Mourinho es reforçarà en aques
