Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament

El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singular de Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert.

L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat. Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

Barcelona ha estat guardonada com a millor ciutat del sud d’Europa en promoció econòmica. Què significa aquest reconeixement per a la ciutat i per a la feina feta pel Consistori?

El premi de fDi Magazine –revista pertanyent al grup Financial Times– és sens dubte una gran satisfacció per la ciutat i per aquest Govern municipal. Representa el reconeixement d’un prestigiós jurat internacional a la intensa activitat que estem duent a terme per presentar al món el gran potencial econòmic i els actius que fan de Barcelona un destí idoni per realitzar negocis i atraure inversions. A més, el guardó ens situa en quart lloc en el rànquing de promoció econòmica de totes les ciutats europees, només per darrere de Londres, Hèlsinki i Dublín. Des de l’Ajuntament estem combinant les accions de promoció internacional amb l’impuls de sectors estratègics i d’alt valor afegit que ens permeten situar Barcelona com a referent indiscutible en àmbits com el creixement econòmic, les noves tecnologies, les smart cities, la investigació, la recerca o l’urbanisme. Tota la feina feta va en la bona direcció, com ho demostren distincions com aquesta.

D’altra banda, Barcelona també ha estat nomenada Capital Europea de la Innovació. Fins a quin punt és important la innovació per sortir de la crisi?

Són les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes les que estan impulsant el creixement econòmic a nivell mundial. Per això, tenim clar que serà Barcelona la que ens traurà de la crisi. En aquest nou context econòmic, la tecnologia i la sostenibilitat hi juguen un paper molt important, i no ens podem quedar enrere. Barcelona vol ser el paradigma de la ciutat intel·ligent del futur. Un paradigma que configura tres eixos de futur molt importants: les smart cities, l’economia verda i l’economia social. Estem promovent un nou model de fer ciutat, basat en la tecnologia i que inspira una nova economia de la innovació urbana a nivell mundial.

Darrerament, l’Ajuntament ha arribat a un pacte per a la implantació dels nous horaris comercials. Amb la nova proposta, què hi guanya el comerç?

El comerç és un dels sectors que més ha notat els efectes de la crisi. Com a Govern municipal, sempre hem dit que estaríem al costat dels comerciants en tot moment i els donaríem suport per prendre decisions que millorin les seves perspectives de futur, sempre i quan generin consens. L’acord que hem tancat compta amb el vistiplau dels principals representants del sector i és un pas endavant en l’impuls de mesures que reactivin l’activitat econòmica i generin beneficis als botiguers. A partir d’ara, els establiments de la ciutat podran obrir els diumenges de juliol i agost i 4 diumenges previs a esdeveniments amb punta de visitants. Per tant, donem la possibilitat al comerç d’aprofitar encara més l’oportunitat de negoci que significa el turisme. I, tot plegat, conservant el nostre model comercial de proximitat únic, que promou la cohesió social als barris i ens fa singulars com a ciutat i com a societat.

Qui serà l’encarregat de vetllar perquè es compleixin els horaris? La Guàrdia Urbana?

Degut al període de suspensió de la legislació catalana en matèria d’horaris comercials, els darrers mesos s’ha generat incertesa en el sector pel què fa les condicions horàries a les quals s’havien d’acollir. Per aquest motiu, una part molt important de la tasca de vetllar pel compliment de la llei és la vessant informativa. Pel que fa a la tasca inspectora, comptarà també necessàriament amb la Guàrdia Urbana, donat que les visites a comerços es podran fer en dies festius i a les nits.

També s’ha publicat la proposta d’obertura en diumenge dels comerços, que enguany seran 9. En funció de què s’han escollit els dies que no coincideixen amb cap festa del calendari popular?

La llei catalana d’horaris comercials estableix un total de 10 festius a l’any en què els establiments poden obrir. D’aquests, en cedeix 4 als ajuntaments per lliure designació. En el nostre cas, hem consensuat amb els comerciants situar-los en esdeveniments que suposen una gran afluència de turistes. El primer va ser el 30 de març, el diumenge previ al Saló Alimentària, i els altres tres seran el 18 de maig, quan tindrem una punta important de creueristes a la ciutat; el 29 de juny, pel Pride Barcelona 2014, i el 14 de setembre, també amb motiu de l’arribada d’un alt nombre de creuers. Els altres 6 festius són els ja fixats per la Generalitat per a tot el territori, que corresponen al 5 i 12 de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 de desembre.

També es preveu que puguin obrir tots els caps de setmana, diumenges i festius de juliol i agost. Perquè s’ha arribat a aquesta determinació?

Estem parlant dels dos mesos amb ocupació hotelera més alta i menys demanda interna. Això afavoreix que augmenti l’activitat econòmica dels visitants, sense alterar els hàbits de consum actuals dels barcelonins. Cal destacar, a més, que en aquest període l’horari d’obertura serà reduït, de 10.00 a 14.00 hores. Teníem clar que havíem de defensar la conciliació familiar de les persones que treballen al sector, i d’aquesta manera ho aconseguim. A banda, el fet que els establiments obrin només al matí fa que l’activitat comercial no faci ombra a l’oferta cultural de la ciutat, que majoritàriament es realitza a les tardes, i així un sector no competeix amb l’altre.

Aquesta proposta aparca la voluntat d’alguns eixos que, com a zona turística, volien tenir en exclusiva la capacitat d’obrir en cap de setmana?

Tal com ens vam comprometre públicament, a la tardor farem un balanç de la mesura, tant pel que fa al seu compliment com per les oportunitats i inconvenients que es desprenguin de la primera temporada d’aplicació. Serà llavors quan valorarem el rèdit econòmic que ha generat, així com la seva repercussió en les diferents zones de la ciutat de Barcelona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram