El líder de Reagrupament, Joan Carretero, durant l’entrevista a Línia Gràcia. C.G.
La formació Reagrupament va aplegar quasi un centenar de militants i simpatitzants en el sopar de presentació a Gràcia la setmana passada. Entre els assistents, hi destacava el seu líder i candidat al Parlament per Girona, Joan Carretero. Línia Gràcia ha pogut parlar amb Carretero sobre el present i el futur de Catalunya.
Reagrupament afirma que “deixa de banda les ideologies de dretes i d’esquerres, en favor de la independència”. Què hi ha darrera d’aquesta independència?
Durant anys, a Catalunya, se’ns ha fet creure, per distreure’ns, que l’important era saber si el color de la samarreta era blau o vermell. El que nosaltres volem i prioritzem és que aquest país sigui independent, que pugui fer política, i la gent ja decidirà si és de dretes o d’esquerres. Nosaltres treballem per la independència i, després, la societat ja decidirà de quin color vol que sigui el govern.
Es pot pensar que Reagrupament és un projecte de transició fins que Catalunya sigui independent.
Així és. Quan Catalunya sigui independent, Reagrupament deixarà d’existir com a moviment.
Parlen d’una regeneració democràtica; Catalunya no és prou democràtica?
Sí, és evident que podem anar a votar amb total llibertat, només faltaria, però no som els únics que detectem que el sistema català és de molt baixa qualitat democràtica. Proposem, per exemple, una llei electoral en la qual es voti directament al candidat. Això faria créixer la implicació de la ciutadania vers la política. També apostem per una llei de transparència, que permeti a qualsevol ciutadà conèixer i trobar de manera senzilla les dades fiscals del govern.
Però això no implicaria un gruix de dades tan gran que ho convertiria en un objectiu inabastable?
Si es vol, es pot fer. A països com Gran Bretanya, els ciutadans poden saber fins als moviments de diners més ínfims. La llei de transparència ha d’assegurar que qualsevol ciutadà tingui un accés fàcil a la informació dels diners públics i privats que es belluguen al voltant de la cosa pública. Amb una llei de transparència adequada el Cas Millet és impossible. No perquè no hi hagi casos de corrupció, sinó perquè es detecten molt abans que esclatin.
La independència és un requeriment innegociable en cas de formar govern?
És clar, és el nostre objectiu fonamental, és irrenunciable i innegociable. Si existim, és per això.
Quines sensacions han extret de les presentacions del seu partit a Barcelona?
Com més rural és el territori, més ens costa créixer. A Barcelona sempre hem tingut molts reagrupats. Ens trobem amb molts ciutadans desabuts i expectants; estem en un moment de cruïlla.
L’independentisme, doncs, té espai a Barcelona, malgrat la varietat de cultures que hi cohabiten?
Si la independència no tingués ressó a Barcelona, seria impossible que ens en sortíssim. Barcelona sempre ha respirat molta catalanitat, però els seus governs han volgut fer-ne una ciutat molt progre i han apostat per presentar-la com a capital internacional més que com capital catalana. Però si Barcelona no és la capital de Catalunya, no serà res important al món. El que s’ha de fer és recuperar la seva ànima, la seva catalanitat.
Què passarà amb Reagrupament si no aconsegueixen entrar al Parlament?
El que s’hauria de replantejar d’entrada és un canvi en la direcció, ja que la independència seguiria pendent. Espero que no s’esgoti mai la capacitat dels catalans de treballar per la seva independència; però està clar que si en 8 o 10 anys no s’aconsegueix, voldrà dir que Reagrupament no se n’ha ensortit i que cal buscar una eina nova.
