Periodisme amb mirada LGTBI+: quan la pedagogia de la normalitat encara és necessària

L’Espai Línia ha acollit el debat ‘Com s’haurien d’abordar periodísticament els temes LGTBI+?. Foto: Joanna Chichelnitzky

L’Espai Línia ha acollit aquesta tarda el debat ‘Com s’haurien d’abordar periodísticament els temes LGTBI+?’ en el marc del cicle ‘Districte LGTBI’ impulsat pel Línia. Hi han participat Jordi Samsó, president del Casal Lambda; Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia; i Dian Juny Moschini, membre de l’Associació Catalana d’Asexuals. La conversa ha estat moderada per Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull.

De respostes a la pregunta n’han sorgit diverses, però hi ha hagut un concepte que en tot moment ha planat en el debat i que ha estat reivindicat per les tres persones que hi han participat: la pedagogia.

“Cal rigor, informació de qualitat i sobretot molta pedagogia”, ha afirmat Samsó en la seva primera intervenció. “Explicar les coses, perquè si no sembla que hi ha dos ritmes. La pedagogia ha de ser estructural i permanent per incorporar-la sempre i no oblidar-la mai”, ha afegit el president del Casal Lambda. Una altra qüestió que de seguida ha tret el cap ha estat el problema de com el periodisme molt sovint tracta el col·lectiu LGTBI+ amb la mirada de l’excepcionalitat. Així ho ha afirmat Eugeni Rodríguez, que també ha criticat que “la informació i la opinió es barregen molt i això provoca desinformació”. Rodríguez, al mateix temps, ha insistit en la importància de la pedagogia: “Hi ha desconeixement de la nomenclatura, dels conceptes… Això fa que la informació no sigui correcta”. Moschini, per la seva banda, ha lamentat, primer de tot, la poca atenció i visibilitat que té la gent asexual i posteriorment ha assegurat que el primer que s’ha de fer des del periodisme “és aplicar el codi deontològic i informar amb rigor per ensenyar a la població la realitat”. També s’ha mostrat preocupada per la “falta de formació dels especialistes que han de tractar aquest tema”.

El cicle ‘Districte LGTBI’ l’impulsa el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

De fet, durant el debat s’han remarcat qüestions que poden semblar elementals. Però si ha estat així és perquè al món del periodisme encara li falta recorregut, tot i que les coses han millorat força, per abordar amb normalitat la informació LGTBI+. “El primer que cal fer és acostar-se a la comunitat i fer-ho amb respecte des del principi”, ha dit Moschini. “A vegades hi ha banalització i frivolització. Però per parlar del col·lectiu has de tenir uns coneixements, de la mateixa manera que si parles d’economia, perquè el que es diu té impacte”, ha afirmat Rodríguez. El president de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia també ha criticat, tirant una mica d’ironia, les peticions periodístiques que a vegades reben: “Truquen de la televisió i diuen si tenim un home gran, de poble i no sé què més… No tenim un catàleg de persones”. En la mateixa línia s’ha tornat a pronunciar Moschini: “Des dels mitjans a vegades proposen coses que ja veus que hi ha molt de desconeixement”. “El més important és donar visibilitat i després ja vindran les preguntes”, ha afegit Samsó.

“Fer-ho fàcil i entenedor”

En el tram final del debat Sifre ha plantejat la pregunta sobre què pot fer el col·lectiu LGTBI+ per arribar, amb les seves publicacions, a més gent. “A vegades ens hem quedat en la bombolla”, ha dit la directora d’Orgull. La resposta, feta per Samsó, ha estat clara: “Hem de fer-ho quotidià i traient transcendència. Fàcil i entenedor”. En aquest moment, Moschini ha reivindicat la importància de les aportacions culturals del col·lectiu. “Es deixen de costat i són importantíssimes perquè estan a l’avantguarda del pensament crític actual”, ha assegurat la integrant de l’Associació Catalana d’Asexuals”.

Així doncs, avui a l’Espai Línia s’ha evidenciat que el periodisme té bastants reptes al davant a l’hora de parlar del col·lectiu LGTBI+. De totes maneres també s’ha fet evident que s’han fet avenços importants, ja que els tres protagonistes del debat han destacat la bona feina que fan mitjans com la mateixa revista Orgull, Betevé, la Televisió de Catalunya o Catalunya Ràdio, entre d’altres.