Mitja hora de retard. La sala plena a vessar amb unes 250 persones assegudes i una cinquantena dretes. Pastes i sucs a l’entrada. Aquest era el panorama que oferia el passat divendres dia cinc el gimnàs i sala d’actes de l’escola Reina Violant just abans de l’inici de la trobada veïnal amb l’alcaldessa Colau.
“Mil disculpes”. Aquestes van ser les primeres paraules que Colau, encara esbufegant, va pronunciar. Després de demanar perdó per arribar tard, l’alcaldessa va fer un petit discurs introductori. “En la mesura que sigui possible intentem que aquesta trobada sigui una conversa”, va afirmar Colau, abans de deixar pas a les intervencions. De seguida va quedar clar que allò no seria ben bé una conversa, sinó diferents tandes d’unes deu preguntes amb respostes pràcticament individualitzades de Colau.
Només obrir-se el primer torn de paraules una quinzena de mans es van alçar. Crítiques als ciclistes, la lluita contra la contaminació, l’última hora dels canvis a l’escola Enxaneta, reivindicacions d’una mare de l’escola Patronat Domenech, una queixa de la línia 22 del bus i els problemes de descans dels veïns de la plaça Revolució a causa del soroll. Aquestes van ser algunes de les primeres qüestions a aparèixer. Quan una intervenció era compartida per la majoria, la gent aplaudia.
Colau va respondre tothom. En algunes preguntes va ser directa i concisa, en d’altres es va escapar una mica amb respostes genèriques. Va demanar disculpes quan va tocar i va prometre encarar amb agilitat les peticions veïnals que es van repetir més.
Més intervencions. La segona tanda va tornar a tenir una gran demanda per preguntar. Els preus dels lloguers, els apartaments turístics, una denúncia de l’existència de màfies de pidolaires, una reivindicació per la bona convivència entre els veïns que tenen gos i els que no, la demanda de més activitats a la plaça Lesseps… Qüestions variades i per a tots els gustos que Colau va tornar a encarar i que van deixar clar que aquest tipus de trobades, a banda del debat sobre si poden tenir o no utilitat, agraden a la gent.
Tercera tanda i més preguntes. La sala s’havia anat buidant però les demandes dels veïns no s’acabaven. Més de dues hores d’un cara a cara que va acabar després de moltes preguntes i respostes.
Segurament fins d’aquí a un temps no es podrà comprovar la utilitat d’una jornada com aquesta, però durant l’acte va quedar clar que a la gent li agrada poder interpel·lar la màxima autoritat de la ciutat directament i sense traves. No passa sovint.
