Manifestants a la plaça Cinc d’Oros fent lluir estelades i pancartes. Foto: Miquel Codolar / ACN

Gràcia, especialment la zona dels Jardinets i la plaça Cinc d’Oros, es va convertir en un punt de referència de les protestes que es van viure a la ciutat després de la sentència del Suprem, feta pública el 14 d’octubre, contra alguns dels principals líders polítics i civils de l’independentisme.

I és que els Jardinets i la plaça Cinc d’Oros van ser el punt de concentració d’algunes de les manifestacions que es van organitzar a partir del dia 15. Aquell mateix dia als Jardinets s’hi van concentrar milers de persones que posteriorment es van dirigir cap a la delegació del govern espanyol, on més tard hi va haver càrregues policials.

Dos dies més tard el CDR Barcelonès va convocar a la mateixa zona, a partir de les set de la tarda, una trobada de caràcter festiu amb l’objectiu de celebrar una ‘Olimpíada republicana’. Segons les xifres de la Guàrdia Urbana, a la protesta hi van assistir 13.000 persones, que van organitzar diferents activitats esportives al mateix temps que expressaven el seu rebuig contra la sentència del Suprem. Al voltant de les nou de la nit el CDR Barcelonès va desconvocar la concentració.

L’endemà, dia de la vaga general, els Jardinets van tornar a ser un punt de referència, ja que tres hores abans de l’hora prevista d’inici de la manifestació convocada pels sindicats Intersindical-CSC i IAC la zona ja estava plena de gent. Un dia més els manifestants van expressar el seu rebuig a la sentència del Suprem i van cridar diferents consignes, com ara ‘Llibertat presos polítics’.

ENTITATS LOCALS
D’altra banda, les entitats locals també es van posicionar després de la sentència del Suprem. L’Europa, els Lluïsos, el Centre Artesà Tradicionàrius, la Coordinadora de Colles de Cultura Popular, la Fundació Festa Major de Gràcia o el Centre Moral, entre d’altres, van condemnar les penes de presó per la seva duresa i injustícia i van reclamar la llibertat de tots els presos polítics.