Foto: Mireia Soler / Amics de la Gent Gran

Recorden quan corria per casa amb uns bolquers que feien que a cada pas hagués de lluitar per no caure de cul a terra; quan li feien moixaines mentre se li aclucaven els ulls o la il·lusió amb la qual els esperava a la porta de l’escola i els demanava l’entrepà. Ho recorden tot. Per això, i per un amor incondicional, molts cops la gent gran no denuncia el seu maltractador, que acostuma a ser el seu fill o algun familiar proper, com explica el director d’Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, a aquesta publicació.

Segons les dades que publicava recentment la Diputació de Barcelona, la violència contra la gent gran ha augmentat durant el confinament. Des de la segona quinzena del mes de febrer fins a l’inici del confinament es van registrar 52 casos d’abusos, mentre que des de l’inici del confinament fins al 9 d’abril aquesta xifra es va doblar, amb un total de 112 casos. A més, l’informe de la Diputació mostra que el perfil de persona gran maltractada és en un 80% de les situacions una dona d’entre 80 i 84 anys, sense deteriorament cognitiu i que necessita ajuda amb les activitats bàsiques de la vida diària. “El perfil de la persona presumptament maltractadora és moltes vegades el fill de la víctima i les tipologies més freqüents d’agressions són psicològiques, de negligència i econòmiques”, confirma l’estudi.

El 80% de les víctimes són dones d’entre 80 i 84 anys sense deteriorament cognitiu

Les xifres parlen per si soles. L’any 2019 la Diputació va detectar 392 casos de persones en situació de maltractament –en un estudi de 42 municipis–. 298 eren dones (76%) i 94 homes (23,97%). Per desgràcia, “que arribin a denunciar és quasi impossible perquè es troben dins d’un cercle familiar”, apunta Quiles.

El director d’Amics de la Gent Gran també remarca que el maltractament contra els avis molts cops queda invisibilitzat i és menys identificable “perquè en la majoria de les situacions no es tracta d’una violència física sinó psicològica, econòmica o institucional”. “Sovint parlem d’un maltractament inconscient. Per exemple, treure autonomia per decidir a una persona gran és incapacitar-la, o dir-li que calli perquè s’està repetint és menysprear-la”, exemplifica Quiles.

El perfil de la persona presumptament maltractadora moltes vegades és el fill

Actualment, Amics de la Gent acompanya uns 2.600 avis de 13 comarques catalanes. L’exèrcit de voluntaris que té desplegat aquesta entitat treballa per salvar la gent gran d’un dels pitjors mals d’envellir: la soledat. Alhora, els voluntaris serveixen d’eina per detectar els maltractaments que pateixen les persones que l’entitat acompanya.

“Nosaltres, en entrar a les cases, ens convertim en un mur de contenció dels abusos. És per això que hem de procurar estar al costat de les víctimes i evitar que se’ns faci fora de les seves cases, perquè si no això implica que molts cops no podem plantar cara al maltractador”, conclou Quiles fent referència al fet que a la vellesa les persones tendeixen a ser tractades com si fossin infants i poden perdre controls tan bàsics com el permís de deixar entrar o sortir qui vulguin de casa seva.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram