Maite Fandos, regidora de Gràcia, ens rep quan falta un mes per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes que han marcat un mandat que, diu, ha servit per deixar Gràcia millor de com se la va trobar. Parlem de turisme, urbanisme i de les primeres protestes que va viure.
Entrem a la recta final del mandat. Està satisfeta d’aquests quatre anys al capdavant del Districte de Gràcia?
Sí. Evidentment sempre hi ha coses que es poden millorar, però en general, tot i les dificultats del context que ens ha tocat viure, crec que acabem el mandat deixant Gràcia millor de com ens la vam trobar fa quatre anys. Per tant, el nivell de satisfacció personal és bo, sí.
I el col·lectiu? Creu que els veïns i veïnes també ho veuen així?
Bé, les enquestes municipals reflecteixen que la satisfacció de viure a Gràcia és d’un 7,9. És una de les xifres més altes de la ciutat. Per tant, crec que sí. I també hi ha altres dades que cal destacar, com que l’atur a Gràcia ha baixat significativament i que és el districte on més ha crescut la renda familiar disponible. Amb tot, crec que les dades objectives demostren que aquest mandat ha estat positiu per als graciencs.
Un mandat guiat pel Pla d’Actuació del Districte (PAD). Quina valoració en fa?
Molt bona. L’hem seguit d’una manera important i hem aconseguit complir amb el 85% de les actuacions que ens vam comprometre a fer al principi.
I la resta?
Un 8%-10% les estem executant actualment. Per tant, haurem arribat a implementar més del 90% del pla. Però és que, a més, també hem fet actuacions importants que no teníem previstes inicialment, com el projecte de l’antiga Quirón, l’escola Univers o la cessió de l’antic consolat de Dinamarca, per exemple. I tot això sense oblidar-nos de la gran tasca social que hem fet, aconseguint arribar a no tenir llistes d’espera en els serveis més importants i impulsant projectes d’èxit com el Radars. Per això li deia tot just començar que estem satisfets.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] No ho crec, perquè hem seguit molt el full de ruta que vam planificar al principi, com li deia anteriorment. Però sí que potser, en alguns casos, m’hauria avançat més a alguns temes que han sortit i que podríem haver-los resolt abans.
Em pot posar algun exemple?
És que no penso en cap tema en concret. És una sensació que tinc, més des d’un punt de vista de forma que de fons. Alguns plans que hem fet, i no parlo del Pla d’Usos, de vegades s’han allargat molt i penso que podríem haver aconseguit que tot plegat anés més ràpid. Amb altres paraules, m’hauria agradat escurçar alguns tempos, però el resultat final hauria estat el mateix.
Citava el Pla d’Usos…
Sí, però no em referia precisament a aquest pla, sinó a altres coses.
Queda clar, però darrerament l’actualitat ha girat entorn d’aquest pla i jo li volia preguntar com valora el procés participatiu al respecte, ara que sembla que el clima d’entesa del principi s’ha deteriorat…
El problema que hem tingut amb el Pla d’Usos és que ens ha coincidit amb el debat general de ciutat sobre el turisme. Un tema que a Gràcia no hauria de ser un conflicte s’ha viciat pel debat general de ciutat i tot plegat ha complicat l’aprovació del nostre pla.
Fins al punt que s’està endarrerint més del que vostè volia.
Sí, però sobretot per haver-hi hagut d’incorporar el tema dels hotels.
Sigui com sigui, com ho valora tot plegat?
Crec que amb el Pla d’Usos hem fet el que no s’havia fet mai, que és fer un debat participatiu molt ampli, on tothom ha pogut dir-hi la seva. I hi hem incorporat noves activitats per ser regulades que fins ara no ho estaven, com les residències d’estudiants, els albergs de joventut, les botigues de menjars preparats…
Per què es van deixar fora els hotels en un inici?
Perquè, realment, a Gràcia aquest tema, mirant els números objectius, no el veiem com una problemàtica. Un Pla d’Usos ha de regular situacions objectives. Tenim sis llicències atorgades: som el tercer districte per la cua només per darrere de Sant Andreu i Nou Barris.
Però ara se n’estan tramitant de noves.
Sí, se n’estan tramitant cinc. Però en alguns casos estem parlant d’hotels molt petits, en un cas es tracta d’una reconversió de residència d’estudiants a hotel –cosa que crec que és positiva–, en un altre estem parlant d’una llicència al Camp d’en Grassot, on no n’hi havia cap…
Però no s’hauria d’haver esperat a donar aquestes llicències un cop hagués acabat el procés del Pla d’Usos?
És que això no és discrecional. Nosaltres no podem no donar una llicència per elecció pròpia, a no ser que estiguin suspeses. I no ho estaven –ara sí al nucli antic de la Vila de Gràcia– perquè objectivament no era necessari: només en teníem sis. Amb tot, quan no estan suspeses les llicències, tu no pots no donar-les perquè estaries incorrent en un delicte.
És clar que, més enllà d’aquestes llicències, el debat de fons és el turisme. Quin és el full de ruta que cal aplicar a Gràcia?
Nosaltres tenim un Pla de Turisme, que ja està aprovat, i ja hem fet accions a Gràcia. De fet, n’hem fet una de les més importants i més difícils: la regulació del Park Güell. Aquest sí que és un punt real de dificultats amb el turisme. I en aquest cas ja ens hi vam posar des del principi per intentar millorar la situació. Hem aconseguit regular la zona monumental, cosa que ens ha permès una reducció de la pressió turística molt important –de 9 milions de visitants a 2,3– i recaptar una important quantitat de recursos amb les entrades que han de pagar els turistes –no els veïns i veïnes de la ciutat, que hi poden seguir entrant gratuïtament–.
La reducció de visitants ha estat realment tan dràstica?
Hi ha una cosa que és evident: a la zona monumental del parc abans no s’hi podia passar i, si hi vas ara, te n’adones que hi ha hagut una reducció espectacular. I el que també ha baixat molt són els autobusos dels grups organitzats. Així ho reconeixen els veïns de la zona. És clar que hi continuen havent molts visitants, però és que el Park Güell és el Park Güell. L’important és que ara n’hi ha menys que abans, cosa que vol dir que hem afrontat correctament el repte.
Un altre repte, en aquest cas de la Vila de Gràcia, és el soroll a les nits, sobretot a causa de l’oci nocturn. Creu que també s’ha millorat en aquest aspecte?
Bé, és evident que aquest és el problema més important a la Vila –però no en el conjunt del districte–. Però no totes les queixes per soroll són producte de l’oci nocturn. També hi ha molta gent que es queixa del soroll que generen els serveis de neteja i de recollida d’escombraries. I això són coses molt difícils de resoldre per la pròpia fesomia dels carrers. Tot i això, nosaltres hi hem treballat molt.
També han treballat en la remodelació de diverses places del districte, algunes acabades, altres en procés. Tot plegat ha servit i servirà per guanyar uns millors espais públics?
N’estic convençuda. Gal·la Placídia, per exemple, és una plaça que tothom està satisfet de com ha quedat. Era una obra molt esperada i ara tenim un espai molt millor que el que teníem abans. També la plaça de la Sedeta, que s’ha acabat fa molt poc, ha guanyat metres i segur que es consolidarà com un centre neuràlgic del barri. I el mateix et podria dir de la plaça de les Dones del 36 i, quan s’acabin, de la del Sol i la del Diamant. Aquestes últimes calia dignificar-les i així ho estem fent. I també Sanllehy i Lesseps, que hem pogut desencallar-les amb la Generalitat.
Parlant d’urbanisme, el debat sobre el futur de Vallcarca està més viu que mai…
Sí. De fet, si em pregunta quin ha estat el tema més difícil del mandat, li diria Vallcarca. Cal recordar que vam heretar un projecte amb una majoria social explícitament en contra. Davant d’això, vam decidir obrir un procés participatiu, en el qual s’ha arribat a una sèrie d’acords.
Un d’ells, que es preservaran totes aquelles edificacions sobre les quals hi hagi consens de no enderrocar-les.
Sí, així és. I també es replantegen les grans edificacions que es volien fer, per exemple. Amb tot, hem anat posant les bases del nou planejament que es vol per a Vallcarca, hem anat executant les expropiacions –hi hem invertit 20 milions d’euros– i, mentrestant, hem fet coses com la pista de bàsquet o les urbanitzacions dels solars del Refugi d’Obreres i de la Casita Blanca, que crec que han servit per millorar diversos entorns.
Canviant de tema, ara ja ha plogut molt des d’aleshores, però les principals protestes de l’inici del mandat van ser per les escoles bressol. Com ho recorda?
Quan vam arribar, de les tres escoles bressol que s’han fet durant aquests quatre anys, una estava absolutament encallada: la d’Escorial. I, pel que fa a les altres dues, s’havien inscrit els nens en solars! Ara ja no se’n recorda ningú, és cert, però vam haver de construir a corre-cuita dues escoles bressol en un any. Amb tot, les tres escoles bressol les hem fet nosaltres, no vénen d’abans. I parlant d’escoles, ja li he citat el cas de l’Univers tot just començar, respecte a la qual no s’havia ni fet el Pla Especial. Imagini’s quina situació ens vam trobar en aquest àmbit, com en altres.
Jo volia preguntar-li també per l’àmbit cultural, perquè al llarg d’aquests quatre anys hi ha hagut notícies de tots colors. De bones, com la recent reobertura dels Cinemes Texas…
Que, per cert, tenen cues. Sembla que estan funcionant molt bé.
…I de no tan bones, com la marxa de la Caldera a les Corts. Quin és el seu balanç en aquest sentit?
Bé, en el cas de la Caldera l’important, crec jo, és que continua. I hi ha hagut una implicació molt important per part de l’Ajuntament per fer-ho possible i trobar-los un espai. A Gràcia no ho vam poder fer, i això és culpa del Pla d’Usos. Si haguéssim aconseguit aprovar-lo abans, potser la Caldera no hauria hagut de marxar, però bé…
I més enllà de la Caldera?
Des del vessant cultural, crec que Gràcia és espectacular. I nosaltres ens hi hem afegit posant en marxa equipaments importants com la biblioteca Maria Antonieta Cot, l’espai cultural Albert Musons o la Violeta. I com que vull ser justa, així com en el cas de les escoles bressol he dit que els projectes ens els vam trobar encallats i nosaltres vam haver-ho de fer tot, en aquest cas són projectes que vénen de l’anterior mandat i així ho vull reconèixer. Dit això, nosaltres també hem fet moltes altres coses, com la rehabilitació d’ateneus a través de l’ICUB, que s’havia reclamat durant molts anys, o el projecte de recuperació històrica de la Sedeta, per posar alguns exemples.
I pel que fa al món esportiu?
També hem fet diverses coses, entre les quals m’agradaria destacar el poliesportiu Josep Comellas. I també hem dedicat inversions importants a l’Europa, al Camp de l’Àliga i a les pistes del Coll, entre altres.
Després de tot, li queda alguna ‘espina’ pendent?
Més que ‘espines’ pendents queden temes per acabar. La Travessera de Dalt, que ha fet passos endavant importants però ha de continuar, el centre de serveis socials del Camp d’en Grassot i el del Coll, que ja han arrencat, el nou CAP de Còrsega… I crec que el gran projecte del pròxim mandat ha de ser el nou Mercat de l’Abaceria. A més, també penso que s’hauria de posar en marxa un espai destinat a l’orientació laboral i inserció professional conjuntament amb el teixit social i comercial al Camp d’en Grassot i al barri del Coll.
