L’equip de consellers i conselleres de districte d’ERC a Gràcia
Fa cinc anys i mig, els comuns es van presentar a les eleccions municipals amb la promesa d’un nou model de governança en què la participació ciutadana, la transparència i el bon govern n’eren els elements essencials.
Cinc anys i mig més tard, i després de revalidar l’alcaldia amb l’aliança amb el PSC i Manuel Valls, potser és bon moment per fer un breu repàs sobre on han quedat aquelles promeses, almenys pel que fa al districte de Gràcia.
Parlem de participació?
Podríem parlar de dos models: un que vol arribar al conjunt de la ciutadania, que pretén que les persones s’impliquin en la presa de decisions d’allò que els afecta; i un altre model, bàsicament d’aparador, consistent a fer bandera de la participació als mitjans de comunicació i xarxes socials. Però que queda només en això, en propaganda, i mentrestant es nega o es limita la paraula al veïnat o consellers i conselleres –representants legítims de les diverses opcions polítiques– emparant-se en una interpretació restrictiva del reglament. Una participació, doncs, pensada com a eslògan i ideada als despatxos, sense basar-se en la realitat ciutadana. Aquest és el model de participació que solen posar en pràctica els comuns, mentre que des d’ERC treballem per una vertadera participació ciutadana.
Pensem i valorem quantes de les propostes fetes de manera telemàtica (curiosa manera, per cert) s’han realitzat de veritat. Quantes reunions de seguiment –obertes a la ciutadania– s’han fet per treballar el Programa d’Actuació del Districte (PAD)? De fet, continuem encara sense PAD.
I el funcionament dels òrgans de participació reglats? Prenguem com a exemple el Consell de Barri de la Vila de Gràcia: es realitza una votació per l’elecció de la seva vicepresidència. La persona que surt escollida no és la que tenia previst el regidor del Districte i el seu entorn, així que es força la repetició (sense cap base legal) de la votació fins que surt la persona que tenien prèviament pensada. Aquesta és l’esquerra de debò?
I de bon govern?
Potser alguns exemples poden ser paradigmàtics: us sona “Una jornada de comerç al carrer, sense el comerç al carrer”?
O concedint l’ampliació de terrasses a bars que ja han tancat. O possibilitant-ne l’ampliació a uns bars sí, però a d’altres no, pretextant als que no que per allà passava una línia de bus. Per cert, la mateixa línia de bus passava també pels que sí.
O aprovant un pla de motos a les voreres malgrat que les motos continuen allà després de bastants mesos.
O atorgant/traient subvencions a entitats sense cap transparència. Per què s’ha denegat una subvenció al Centre Cultural La Violeta que sempre rebia? Encara esperem alguna explicació coherent.
O les preguntes i precs per escrit al regidor. Tenen un mes per contestar-les. La mitjana de resposta són tres mesos. Ara agafen per bandera l’excusa de la Covid-19, malgrat que entenem que el regidor i el seu equip també fan teletreball.
I de mala gestió i absència de transparència?
També en aquest àmbit, d’exemples en tenim molts. Com ara les successives obres i reformes a la piscina del Parc de la Creueta del Coll o les Casetes d’Encarnació, sobre les quals es va anunciar una Modificació del Pla General Metropolità (MGPM) que en justificava l’expropiació per projectar-hi una escola bressol, i ara aquesta escola bressol ja no es contempla.
En definitiva, així es troben el districte i la ciutat sota el comandament del govern Comuns-PSC: nul·la participació, absència de transparència i mal govern. És a les nostres mans canviar-ho.
per Olga Hiraldo, consellera portaveu d’ERC al Districte de Gràcia
