La societat ha abandonat i invisibilitzat sistemàticament les persones amb malalties mentals i el suïcidi. Foto: Arxiu

El suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura en homes de 15 a 44 anys a la ciutat de Barcelona i la segona en dones, per darrere del càncer de mama. Es tracta d’una xifra impactant però que és la crua realitat.

Per què es parla tan poc del suïcidi quan és una de les principals causes de mort entre la població jove i de mitjana edat? Sempre ha estat una qüestió tabú i ho segueix sent. “És un tema tabú perquè hi havia el pensament que parlar del suïcidi podia tenir un efecte contagi. Això pot ser cert d’alguna manera, depenent de com se’n parli, però hi ha evidència científica que no parlar-ne no fa que el problema desaparegui”, afirma Sergio García, psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança i cap del projecte del Telèfon de Prevenció del Suïcidi que va posar en marxa l’Ajuntament a l’agost i que aquesta entitat gestiona. El número és el 900 92 55 55 i el servei és gratuït les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any.

“A Espanya els últims 20 anys hi ha hagut la mateixa taxa de mortalitat per suïcidis. Els accidents de trànsit han baixat perquè hi ha hagut una estratègia nacional però amb el suïcidi tot just es comença”, explica García. De fet, aquest psicòleg lamenta que, del suïcidi, les administracions “en parlen molt però no ho materialitzen”. És per aquest motiu que celebra que l’Ajuntament hagi mogut fitxa amb la creació d’aquest servei telefònic.

MÉS DE 4 TRUCADES AL DIA
El Telèfon de Prevenció del Suïcidi es va posar en marxa el 6 d’agost i, segons les xifres més actualitzades, que fan referència al 16 d’octubre, havia rebut 323 trucades, cosa que significa una mitjana de 4,5 al dia. D’entre totes les trucades, tal com detallen des de la Fundació Ajuda i Esperança, la meitat les van fer persones amb conducta suïcida. En paral·lel, una de les dades que crida més l’atenció és que en dos mesos i pocs dies s’han fet cinc rescats. “Estem parlant de situacions on el suïcidi era imminent o estava en curs”, precisa García.

A banda d’evitar el suïcidi, l’altre objectiu d’aquest programa és vincular les persones afectades amb la xarxa de salut mental o amb altres espais d’ajuda com poden ser els serveis socials. “Fem un acompanyament i ocupem un espai que no existia”, explica García, que de moment fa una bona valoració d’aquest servei tot i el poc temps que porta en marxa. “El nivell de coneixement del telèfon és baix però ja hem pogut intervenir en força casos. Com més aviat intervenim millor, però sempre hi ha diferents moments perquè la conducta suïcida té un recorregut”, afegeix.

PARLAR DE LA SALUT MENTAL
En tot aquest escenari, el centre del problema l’ocupa la gent jove i de mitjana edat, que són les franges de població amb més taxes de suïcidi. “La nostra societat és adultcentrista i està enfocada en el món de l’adult perquè és el productiu. És evident que una societat que no dona importància a les cures i posa la productivitat al centre de tot deixa moltes ferides emocionals”, afirma Isaura González, membre del secretariat i responsable dels projectes de suïcidi juvenil i salut mental al CNJC, fent referència al fet que la falta de cures emocionals provoca que un 20% dels joves hagin pensat algun cop en treure’s la vida.

Gónzalez, al mateix temps, reivindica que els Centres d’Atenció Primària (CAPs) haurien de tenir una perspectiva de salut mental i que els trastorns mentals no han de quedar abandonats a les urgències. I és que les xifres parlen per si soles. El 90% de les morts per suïcidi estan vinculades amb una afectació mental. I, segons l’última anàlisi de la mortalitat a Catalunya (Departament de Salut), 126 dones i 333 homes es van suïcidar l’any 2018.

En aquest escenari, la secretària de l’entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Anna Lara, lamenta que des de les administracions públiques encara queda molt camí per recórrer en plans de prevenció contra el suïcidi. “Fa dos mesos que s’ha obert el primer telèfon dedicat a cobrir aquests casos, la línia de l’esperança. Però encara no hi ha una crida a la salut mental general, i es podrien evitar moltes morts”, diu Lara mentre recorda que la majoria de familiars que han perdut un jove s’han quedat en xoc perquè no s’imaginaven que tenia un patiment interior tan gran. La direcció, doncs, sembla clara: trencar el tabú per aconseguir que menys homes i dones se suïcidin i abocar més recursos a aquesta greu problemàtica social.

Confinament i suïcidi

El confinament causat per la pandèmia ha provocat que les xifres de suïcidi al conjunt de Catalunya hagin baixat. Des de la Fundació Ajuda i Esperança, però, alerten que les conseqüències d’un confinament es noten més al cap d’uns mesos i que les xifres poden tornar a créixer.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram