El debat dels ‘números dos’ de Barcelona: confrontats pels problemes reals

Quatre números dos dels partits amb opcions de governar Barcelona després de les eleccions municipals del 28 de maig. Dues hores de debat. Quatre grans temes sobre la taula. Moltes idees, propostes i, perquè no dir-ho, dards enverinats. Aquest dimecres a la tarda, Elisenda Alamany (ERC), Jordi Martí Grau (comuns), Maria Eugènia Gay (PSC) i Neus Munté (Trias per Barcelona) van participar en el debat electoral organitzat pel Línia a l’Espai Línia i conduït pel director editorial del diari, Arnau Nadeu.

Els temes que importen

Amb freqüència, les qüestions que es tracten en campanya responen a les agendes polítiques dels partits. Per aquest motiu, en el debat a quatre, el diari Línia va voler trencar aquesta dinàmica i va proposar a les mans dretes dels caps de llista abordar el que de debò interessa la població. Com? Doncs ben senzill: amb dades. Segons l’últim baròmetre municipal, del desembre passat, els temes que més preocupen la ciutadania de la capital catalana són la inseguretat, la neteja, l’accés a l’habitatge i la mobilitat.

Els ‘números dos’ van adaptar-se a un format de debat allunyat de la seva agenda política

En aquest sentit, els polítics, acostumats a debatre en altres termes, no van poder escapar de la veritable actualitat de la capital catalana, tot i que de vegades ho van intentar. Martí Grau deia que la neteja no preocupa tant la ciutadania, Munté afirmava que les ocupacions il·legals de pisos són un problema principal, Alamany se centrava en el turisme i denunciava que la ciutat està en venda i Gay treia pit de la Barcelona olímpica del PSC. Sigui com sigui, els ponents es van adaptar al debat suggerit i els espectadors van poder escoltar què proposa cada formació en allò que de debò els interessa. Una estranya sort per a una sala que es va omplir de gom a gom.

Estratègies de campanya

Més enllà del que es va dir, el debat també va ser útil per veure quines estratègies seguirà cada partit en aquesta campanya electoral. Les diferents tàctiques que els candidats van defensar amb més o menys fortuna i que en les pròximes setmanes seran recurrents en altres debats es poden resumir a tall de titular.

Alamany, d’ERC, critica l’herència del govern actual format pels comuns i el PSC i es proposa com l’opció de renovació per l’esquerra. Martí Grau, per la seva banda, es mostra com el representant de la continuïtat del model iniciat el 2015. Gay, dels socialistes, intenta desvincular-se de qualsevol relació amb la formació d’Ada Colau, tot i que el PSC ha governat el mandat amb ella. I Munté mira de capitalitzar el vot anti Colau i encarna l’opció de trencament amb els vuit anys de govern de l’alcaldessa.

 

Fílies i fòbies

Així mateix, durant el debat també es van poder observar les filies i les fòbies de cada partit, és a dir, l’antesala que permet intuir com podrien teixir-se els pactes l’endemà dels comicis. Alamany i Martí Grau, tot i les diferències, no amagaven la seva proximitat i camaraderia. Semblaria que els socis de govern en els darrers anys han estat ERC i els comuns i no pas aquests últims i els socialistes.

De fet, Martí Grau va ser molt dur amb Gay. No va desaprofitar cap oportunitat per atacar-la i fins i tot ironitzar amb les seves intervencions i les xifres que la socialista portava apuntades. El malestar dels comuns amb els seus –encara avui– socis de govern es palpa a l’ambient després que Jaume Collboni abandonés l’Ajuntament de Barcelona el gener passat per dedicar-se a temps complet a la cursa electoral.

Es van poder veure les estratègies que seguiran ERC, comuns, PSC i Trias per BCN en la campanya

Per la seva banda, Alamany, encara que va ser contundent amb la gestió del govern, va preferir atacar el PSC. Sembla que la distància ideològica entre ERC i els comuns no és gaire gran, ara que el procés independentista viu hores baixes, i el que distancia ambdues formacions són potser més les formes que no pas el fons.

Gay, al seu torn, no volia decantar-se ni cap als comuns ni cap a Trias per Barcelona. Té sentit, ja que el PSC podria formar govern tant amb uns com amb altres, en funció dels resultats. Amb tot, aquesta posició equidistant va fer que Gay fos l’objectiu de les crítiques dels seus rivals en més d’una ocasió. L’estratègia de Collboni de deixar l’Ajuntament i mostrar-se crític amb els comuns malgrat seguir-hi governant va ser una diana fàcil a la qual tots els candidats van disparar, titllant la situació d’incongruent.

Pel que fa a Munté, la més moderada dels quatre, va assumir l’estratègia de mirar-se com el PSC, els comuns i ERC es barallaven. Com es diu col·loquialment, la seva formació no té cadàvers a l’armari, només quatre anys d’alcaldia de Xavier Trias entre el 2011 i el 2015, i per això la seva posició en el debat va ser la més còmoda dels quatre. Sempre és senzill veure com els altres es barallen. Però ja ho diu la dita castellana: els que es barallen es desitgen. Potser per això cap dels candidats d’esquerres va tendir-li gaire la mà –amb alguna excepció puntual de Gay–. Ara bé, ja se sap que la política, de vegades, fa estranys companys de llit.

Inseguretat

Un de cada quatre barcelonins creu que la inseguretat és el principal problema de Barcelona. Martí Grau, però, va defensar que s’han “reduït un 16% els delictes respecte al 2019”. “Dir que Barcelona és insegura és exagerat”, va afegir.

Gay, tot i que el seu partit ostenta la regidoria de Seguretat, es va situar als antípodes del discurs de Martí Grau i va criticar els comuns en aquest apartat. “Calen més mesures”, deia. Era la mateixa opinió de Munté, que va afirmar que no s’està “afrontant la inseguretat” i que quan Xavier Trias va ser alcalde aquest problema “només preocupava el 3,4% de la població”.

Alamany també va criticar la gestió del govern en aquesta matèria. “S’ha gestionat a mitges i s’ha menystingut la ciutadania”, va dir per afegir que el PSC té “molta barra criticant una tasca que ha liderat Albert Batlle”.

Neteja

L’única ocasió en què Gay va defensar la tasca de l’Ajuntament va ser en el debat de la neteja. La socialista va argumentar que si la ciutat està bruta és pels problemes que hi ha hagut amb la nova contracta del servei de neteja. “Hem de mirar qui n’ha tingut la responsabilitat i posar més mitjans tècnics i humans en aquest servei”, va afirmar. El mateix Martí Grau explicava abans que ella que la pandèmia havia endarrerit la posada en marxa del nou servei i afegia que “ara es començaran a veure els efectes de la nova contracta”.

Els arguments no van convèncer Alamany. “Els comuns tendeixen a aigualir els problemes”, va dir per afegir que “Barcelona no s’acaba d’agradar, i per això calen mesures”. Per a Munté, “la ciutat segueix bruta i els contenidors sobresaturats”. A més, va atacar el porta a porta i va dir que no funcionarà en una ciutat “densa com Barcelona”.

Habitatge

Quan els comuns van arribar al poder municipal ho van fer dient que solucionarien el problema de l’habitatge. Alamany va utilitzar aquesta qüestió per atacar la formació d’Ada Colau. “No heu fet res del que dèieu que faríeu, i la prova és que en quatre anys el preu del lloguer ha augmentat un 40%”, va criticar. En la mateixa línia, Munté va afirmar que “no s’ha fet res del que es prometia” i va considerar que “cal un gran consens i no posar tota la responsabilitat en els propietaris”.

Martí Grau va negar la major i va dir que el govern hi ha posat fil a l’agulla amb mesures com la d’obligar qualsevol nova promoció a tenir un 30% d’habitatge de protecció. Per la seva banda, Gay va afirmar que aquesta mesura no ha funcionat i va explicar que des del PSC s’impulsarà la construcció de “70.000 pisos públics i privats”. Els seus oponents van titllar la mesura de faraònica.

Mobilitat

Martí Grau va avisar: “La contaminació s’ha reduït, i per això els canvis en mobilitat han vingut per quedar-se”. Alhora, va assegurar que la població “vol que es pacifiquin els carrers”. Malgrat això, Gay no veia clar el seu posicionament. De fet, va afirmar que cal “fomentar el transport públic i la mobilitat elèctrica” i va fer esment a un dels punts més importants de la campanya del PSC en el terreny de la mobilitat: “Apostarem per fer espais verds als interiors d’illa com preveia el pla Cerdà”.

En aquest àmbit, Alamany va acusar el govern municipal de ser poc ambiciós en els seus plans i va afirmar que cal “una autèntica pacificació dels carrers que arribi a tots els barris de la ciutat”. Munté es va mostrar més crítica i va asseverar que les superilles estan creant “carrers de primera i de segona”. A més, va acusar el govern municipal d’estar portant la ciutat al “col·lapse”.