Els jardins estan plens de brossa i runa. Foto: Salvem l’Alzina

Les casetes del carrer Encarnació i el seu jardí, on hi ha la famosa alzina bicentenària, estan en un estat d’abandonament molt avançat, envoltades de runa i, fins i tot, amb amiant abandonat al mateix jardí. Aquesta és la denúncia que recentment ha fet la plataforma veïnal Salvem l’Alzina, nascuda la passada tardor per salvar aquestes cases de Gràcia del seu enderrocament.

Des de l’entitat recorden que, d’ençà del desallotjament del jardí de l’alzina del passat 14 de febrer a causa de la demanda que va presentar la família propietària de l’espai, el solar ha quedat “en un estat d’abandó absolut”. Tot i que l’Ajuntament va multar els propietaris, des de l’entitat diuen que “no ha servit de res” perquè “l’amiant que es va extreure el novembre del 2018 del sostre del garatge, i que es va dipositar al jardí, continua allà”. A això cal afegir-hi la runa nova i les “escombraries que van abocar impunement els obrers durant el suposat apuntalament”, afegeixen des de Salvem l’Alzina. Per tot plegat, exigeixen a l’Ajuntament i al Districte que siguin més contundents amb la propietat, l’empresa Encarnación Invest SL.

PROPOSTES VEÏNALS
Salvem l’Alzina, en el marc del període d’al·legacions del pla urbanístic per a la construcció d’una escola bressol i per a la inclusió de les cases al futur pla especial per protegir el patrimoni arquitectònic gracienc, ha presentat una sèrie de propostes. En primer lloc, l’entitat demana ser present en el procés participatiu que estudiarà i definirà la protecció del patrimoni arquitectònic.

En paral·lel, refermen “la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd a la Vila” i recorden que això ja es va establir a l’abril en el document que va aprovar l’Ajuntament. En aquesta línia, posen com a exemple d’un pla participatiu que ha permès crear espais compartits el de l’escola Àngel Baixeras i la muralla, al barri Gòtic, que va permetre fer una nova plaça de 900 metres quadrats que serveix com a pati d’escola entre setmana.

Una altra petició de l’entitat és la de “l’autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins” i que l’Ajuntament es comprometi a “impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental”. Pel que fa als pisos socials, la petició veïnal demana que s’aposti per un lloguer social “que prioritzi la dimensió comunitària i que estigui adreçat a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables”.

Un procés que Salvem l’Alzina considera que s’ha de fer el més ràpid possible a causa de la degradació de les cases i els jardins i que s’ha de posar en marxa després que al febrer l’Ajuntament anunciés l’expropiació de les cases per poder-hi fer una escola bressol, habitatge públic i un espai verd.