La presidenta de la Festa Major de Gràcia fa un forat a la seva jornada laboral per rebre Línia Gràcia. De seguida es nota que ja ha acumulat experiència al capdavant de la Fundació. Parla amb seguretat i té les idees clares. Ser la presidenta durant l’edició del Bicentenari és una responsabilitat que porta amb tranquil·litat.
Enguany se celebra l’edició del Bicentenari. Serà, sens dubte, una Festa Major especial. Hi ha nervis?
A hores d’ara ja no n’hi ha gaires. Arribem a la Festa Major amb moltes ganes, hem anat superant etapes. El primer objectiu va ser el 2 de maig, que hi vam arribar amb molts nervis. Fèiem la inauguració institucional, venia el President… Hem estat preparant el Bicentenari un any i mig. Ara espero el 15 d’agost amb moltes ganes i amb els nervis controlats.
De fet, la celebració va començar el mes de maig i durarà un any. Quina valoració en fas de moment?
Estem molt contents. Aquest any, amb el Bicentenari, passen moltes coses, però estem molt satisfets. La inauguració va anar molt bé, l’Envelat està funcionant… Estem contents per la participació de les entitats, de les escoles, per les activitats que hem acabat fent… Molt cansats però molt contents.
Un dels pilars d’aquesta celebració és el retorn l’Envelat. Com valora la rebuda que ha tingut?
Ha estat molt bona. Al principi ens vam proposar que fos un espai viu i hi han passat una mitjana de 700 a 1000 persones per dia. Ve molta gent a veure les exposicions, gent a treure el cap… El lloc és agradable per passejar i això ajuda. El fet d’haver recuperat l’Envelat ha fet molta il·lusió i ha cridat l’atenció de la gent. El més important és que l’espai tingués vida i ho hem aconseguit.
Dels més de 400 actes que es programen, quins destacaria?
És complicat perquè es fan moltes coses però de les extraordinàries que s’organitzen aquest any em fan molta il·lusió les Enramades. El fet que enramem l’antic carrer ‘culebra’, ara Francisco Giner, amb la gent dels amics de les enramades de Sallent és tornar una mica als orígens. Poder veure l’origen del nostre guarnit em fa molta il·lusió.
Parles de tornar als orígens. Sembla que un dels objectius que us heu plantejat és precisament aquest, que l’edició d’enguany simbolitzi un retorn als orígens.
Sí, per moltes coses sí, però també amb una visió de futur. És una combinació. Tornem a fer allò que abans es feia i ara s’ha perdut, com l’Envelat, les enramades, la recuperació del guarnit del carrer Gran… Es tracta de reconèixer d’on venim. Al mateix temps però diem: hem arribat fins aquí superant algunes dificultats però no n’hi ha prou.
Sempre hi ha nous reptes.
Toca plantejar quina festa de futur volem. Això es veu amb algunes xerrades que hem anat fent sobre qüestions com el turisme o la gentrificació. Tot això també afecta cap a on volem anar. Volem posar en valor la capacitat d’adaptació als nous temps, a les noves tecnologies, però al mateix temps mantenint els seus valors tradicionals. El que fa que la Festa Major sigui atractiva i tingui la força que té és que, tot i que la societat i la festa han canviat, la manera com es fa la festa, que és els veïns treballant colze a colze, és igual ara que fa 200 anys.
Has tocat un dels grans debats actuals, el del turisme. Et preocupa la massificació? Que la Festa Major rebi la visita de milers de turistes?
Ni sí, ni no. El fet de mantenir la identitat i de no perdre-la depèn de nosaltres, no de la gent que vingui. La nostra identitat rau en l’organització i la preparació de la festa i això està en les nostres mans. Pel que fa al turisme, diria que no ens hem de preocupar d’allò que no podem resoldre nosaltres. El que depèn de nosaltres és la gestió de la gent que ve i ara mateix encara hi ha espais a gust de tothom. Vols passejar tranquil? Vine al matí o al migdia i passejaràs tranquil. Ara el tram d’hores punta és entre sis i nou de la tarda, però la gent que ve a aquelles hores ve tranquil·la, a passejar. I el circuit de sentit únic fa que la gent ja sàpiga com funciona tot i fa el circuit sense atabalar-se. La nostra responsabilitat és treballar de la manera més eficient possible i que la gent que viu a Gràcia estigui còmode. Ara per ara crec que hi ha espai per tothom i les nits no estan tan plenes com abans. No crec que el turisme sigui el que més ens ha de preocupar.
El concurs de carrers guarnits creix a 22 participants. És un senyal de la bona salut de la festa?
Ho és. No arribàvem a aquesta xifra des del 2005. Hi va haver uns anys que vam baixar a 15 o 16, una xifra preocupant, perquè la festa la fan els carrers. Estem molt contents, no només per arribar als 22 carrers, sinó perquè fa anys que ens recuperem. I els carrers que hi ha ara estan bastant consolidats, cosa que demostra la salut de la festa i les ganes que tenen les noves generacions d’entrar.
Un altre bon indicador de la bona salut de la festa és el reconeixement que suposa rebre la Medalla d’Honor de la ciutat.
Estem molt i molt contents perquè és la màxima distinció que dóna l’Ajuntament de Barcelona. És un premi a 200 anys d’esforç i tenacitat de tantíssima gent. Molta gent ha picat molta pedra per arribar on som avui i per mantenir la festa tal com la coneixem.
El dia de l’entrega del guardó et vas referir al “bipregó”. Quins han estat els motius de l’elecció de Roger de Gràcia i Agnès Busquets com a pregoners?
Buscàvem fer alguna cosa diferent i teníem un parell d’idees al cap. Finalment vam triar la idea de ‘Bicentenari-bipregó’. I ells dos, no només són parella a la vida real, sinó que també ho han estat a la televisió i això fa que tinguin la capacitat de fer un diàleg distès i entretingut. Són graciencs de soca-rel i ja feia temps que els teníem al cap.
Al web del Bicentenari expliqueu que un dels objectius és “prestigiar” la Festa. Què vol dir això exactament i com s’aconsegueix?
La pregunta no és fàcil. Prestigiar la festa per nosaltres vol dir reconèixer-nos pel que som. Crec que en això estem fent bona feina però al final el que volem és explicar que, si la nostra Festa Major ha arribat on ha arribat, és perquè al darrere hi ha la força del teixit associatiu i de les persones que el formen. La Festa Major seria impossible fer-la des de l’administració perquè allò que fan els voluntaris és impagable i això és el nostre tret identificatiu. Volem explicar que aconseguir arribar on hem arribat, d’aquesta manera, encara dóna més valor a tot plegat. Però és que, a més a més, la festa és un dels símbols més importants de la cultura popular del nostre país. No és una festa de barri, de vila o de ciutat, és una festa de país. És una mostra de com el teixit associatiu català, especialment durant les èpoques de repressió, va treballar per mantenir la nostra cultura, la llengua i les nostres tradicions. Val la pena que la col·loquem al lloc que es mereix.
Sempre està bé que no hi hagi una gran dependència de l’administració.
Per nosaltres seria molt difícil tirar la festa endavant sense el suport de l’administració. Bàsicament perquè arribaríem al punt de la perversió. Per aconseguir l’aportació econòmica que fa l’administració, sobretot en serveis, per la via privada, voldria dir que estaríem comercialitzant la festa, des del meu punt de vista, en excés. Dit això, un punt de comercialització, com el que ja tenim amb diferents patrocinadors, és sa perquè l’administració ja no pot posar el que posava fa uns anys. Es tracta de treballar bé el punt d’equilibri.
Aquesta serà la teva quarta Festa Major i l’última del mandat. Has decidit què faràs?
Encara no. Hi ha una conversa pendent amb la junta. Però crec que amb quatre anys no hi ha prou temps per desenvolupar una idea, sobretot amb el Bicentenari pel mig. Ganes no me’n faltaran però som un equip i n’hem de parlar. No continuaré sense un equip que em doni garanties. Trobaria coherent allargar el mandat un any més, lògicament amb les eleccions pel mig, per tancar el pack del Bicentenari i després renovar peces de la junta.
