Eloi Badia ens rep 9 mesos després d’haver pres possessió del càrrec de regidor del Districte. Els dies de gràcia fa temps que ja han passat i els moments per presentar-se també. Cal començar a passar comptes, repassar reptes i, com no pot ser d’altra manera, parlar del tema estrella d’aquest any: el Banc Expropiat.

Poder participar i donar veu al somni que milers de ciutadans vam esbossar el passat 26 de juny és un regal de la vida. Són paraules seves del dia de la seva presa de possessió com a regidor. Continua pensant el mateix?
Sí, absolutament. Poder estar en primera línia i posar veu a la feina de milers de persones i a un programa electoral nascut del carrer passa poques vegades a la vida. És una gran oportunitat, sens dubte.

Han estat 9 mesos intensos.
Sí! [Somriu].

Se’ls esperava així?
Bé, és cert que el que hem hagut d’afrontar al districte de Gràcia darrerament no estava dins de l’imaginari d’allò que un preveu que pot passar.

El conflicte del Banc Expropiat…
Era conscient que em podria trobar amb situacions complicades, però una cosa així no la preveus. Però ara que ja ha passat el temps ho vius amb més tranquil·litat i li treus l’angoixa d’aquells dies, els nervis i les nits d’insomni. Això ha quedat enrere. Ara ho veig amb la normalitat d’una ciutat complexa, plural, viva i innovadora com és Barcelona.

L’alcaldessa Colau diu que “l’Ajuntament ha fet tot el que estava a les seves mans” per intentar solucionar el conflicte. És així?
Sí, sobretot entenent que érem una part implicada, però col·lateralment. La nostra tasca, que era fomentar el diàleg, la convivència i reconduir, en la mesura del possible, aquest procés cap a una altra direcció, crec que l’hem complert. Des del primer dia ens hi vam posar per canviar el rumb i ho hem aconseguit. La recent manifestació en contra de la gentrificació i l’elitització ens situa en un altre escenari. Amb tot, crec que el balanç és positiu. Al llarg del procés hem pogut mantenir totes les activitats associatives i culturals i també crec que hem pogut reorientar la relació amb el petit comerç, que s’estava veient afectat per aquesta situació…

Bé, els botiguers critiquen Colau perquè no s’ha reunit amb ells. Diuen que han estat “del tot desatesos”.
Crec que els comerciants han d’entendre que som un govern plural. Quan no hi és l’alcaldessa però sí un tinent d’alcalde o un regidor, igualment hi ha el govern d’aquesta ciutat. Amb qui no s’han pogut veure és amb l’alcaldessa, però amb mi mateix, amb la regidoria de Comerç i Mercats… Hem tingut més de quatre reunions. És més, ara alguns d’ells ens reconeixen que haver tret una carta dient “vivim amb por” l’endemà que hi hagués un comunicat anunciant que s’acabaven les manifestacions segurament tampoc va ser el més intel·ligent per part seva. Sobretot quan a mi m’havien demanat en les reunions prèvies que transmetés tranquil·litat. Crec que es van passar de frenada.

Sigui com sigui, la carta que l’alcaldessa els ha enviat ara no sembla haver-los satisfet. Alguns d’ells diuen que és una “resposta típica del que ella mateixa anomena vella política”.
El que jo crec que és vella política és pensar que, perquè no els hagi rebut l’alcaldessa, no se’ls ha atès. Som un govern plural, repeteixo. Però bé, amb l’alcaldessa s’acabaran trobant segur.

Queda dit.
[Somriu].

Seguint amb les okupacions, en el cas de la de l’antiga comissaria de policia vostè va dir que creia que es podria solucionar via gestió cívica. S’ha fet alguna cosa per avançar en aquest sentit?
Després d’haver garantit la seguretat, la convivència i el retorn social –en aquest últim punt em consta que s’hi està treballant–, ara hem d’abordar si tot plegat es pot formalitzar d’alguna manera. El ventall d’opcions és molt ampli. Segurament no s’anirà tant cap a la gestió cívica sinó més aviat cap a la gestió directa, però això ja són matisos. Potser ara a l’estiu no, però a la tardor es materialitzarà.

El que sembla que tardarà a materialitzar-se és l’IES Vallcarca, que ha quedat en l’aire. Hi ha alguna novetat?
No. Ara estem estudiant diferents escenaris. Un podria ser un nou planejament que el permetés ubicar en el mateix lloc i desplaçant la zona verda. Un altre buscar un lloc alternatiu, evidentment en les proximitats. Encara no tenim la proposta concreta, però la idea és engegar al més aviat possible un nou procés per tornar a donar una ubicació a l’institut i, després, no ho oblidem, qui ha d’iniciar el projecte és la Generalitat.

A Vallcarca hi ha molta feina per fer, sobretot a nivell urbanístic.
Bé, hi ha coses que ja hem començat a fer: la protecció de les cases baixes, el consolat de Dinamarca, Can Carol… Potser estem anant lents, però hem anat avançant dia rere dia. Mentre vegi que anem progressant entenc que ja no estem en un escenari d’immobilisme, que potser és on estava tot plegat abans.

On també s’ha avançat és en el cas del Pla d’Usos, que finalment es va aprovar i que planteja la possibilitat que hi hagi un cert decreixement al nucli històric de la Vila. Han pogut anar tan lluny com volien?
[Pensa]. Hem pogut anar tan lluny com volíem amb la legislació actual. Segurament, si no estem satisfets és perquè tenim una legislació que quan algú es passa de frenada no hi ha marxa enrere, i això és molt complicat. Els mecanismes per poder executar aquest decreixement són ben pocs. El pla apunta cap aquí, però hem de ser conscients que amb les eines actuals el decreixement és molt difícil d’aconseguir.

Quines eines són?
Principalment la inspecció. Al final el Pla d’Usos ens acaba dient que, si volem ser actius, hem d’inspeccionar. Això és el que ens tocarà fer com a Districte a partir d’ara. El que ja estem fent en el cas dels pisos turístics, aplicat en tot aquest sector. I cada cop que trobem algun establiment que no està ben regulat, aquella llicència es reduirà, de tal manera que el topall anirà rebaixant-se.

Creu que aquest tipus de casos seran molts o pocs?
No ho sabem. Segurament en seran molts més que en els últims anys, perquè l’historial en aquest sentit és molt pobre. Intentarem que això pugui agafar un altre ritme i que ens situï en uns estàndards que garanteixin més la convivència a la Vila.

El preocupa que es puguin repetir les escenes de tensió que s’han viscut ja a Ciutat Vella relacionades amb la massificació turística?
No, perquè crec que estem lluny d’això. El que sí que nosaltres alertem és que Gràcia anava en aquesta direcció. Això sí que em preocupava: que el camí ens portava cap a això. Però no crec que hi estiguéssim a prop. A Gràcia, per sort, les dinàmiques són diferents i el turisme que hi ve busca un altre tipus d’usos. Però hi havia un perill, és cert. El preu del lloguer, els costos d’aixecar la persiana dels comerços, com aquests canvien i també els circuits, els hàbits… I si a tot plegat hi afegim el fenomen del turisme, que hi contribueix… És un còctel perillós.

On sempre vénen molts turistes és a la Festa Major, enguany la seva primera com a regidor. Com l’afronta?
Molt il·lusionat. Sóc conscient que és una festa de primer ordre i que té una massificació brutal, però l’encaro amb ganes boges. Ja m’han dit que em reservés les 24 hores del dia i no hi he posat cap problema [somriu]. Jo l’he gaudit molts anys com a usuari, fins i tot havia tocat en algun carrer amb algun grup de música, i ara abordar-la des del Districte encara em fa més il·lusió.

Es notarà en alguna cosa el canvi de regidor? Posarà l’accent en algun aspecte en concret?
Hi introduirem una línia comunicativa envers tot el que és la violència de gènere i el tema LGTBI, com ja hem fet al Camp d’en Grassot. Malauradament, encara hi ha molta feina per fer en aquest sentit.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram