A través d’aquesta iniciativa també s’enforteix la cohesió del grup i es creen més nexes d’unió entre les persones usuàries. Foto cedida
El simple record que va evocar una magdalena sucada en un te al protagonista de Por el camino de Swann va permetre a Marcel Proust escriure prop de 3.000 pàgines. I és que el gust, l’olfacte i també el tacte esperonen la memòria i, fins i tot, poden ajudar a alliberar records que pràcticament havíem enviat a l’oblit. En certa manera, aquest és l’esperit de l’Assaborint Records, una iniciativa que va posar en marxa la residència de gent gran CleceVitam Ceritania, a Cerdanyola del Vallès, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans.
“El projecte de CleceVitam vol fomentar la participació i les activitats comunes, i vam pensar que la cuina hi podia ajudar”, explica la Laura Collado, delegada de CleceVitam a Catalunya. De fet, la gastronomia va ser l’element central de l’Assaborint Records, un projecte a partir del qual s’han recopilat receptes de tota la vida de les persones usuàries del centre per tal d’agrupar-les en un llibre. L’activitat i la presentació dels plats que nodreixen el receptari va tenir lloc el dia 6 d’octubre a la mateixa residència.
S’han recopilat receptes de tota la vida de les persones usuàries del centre per tal d’agrupar-les en un llibre. Foto cedida
Fer memòria i preservar coneixement
L’esperit del projecte era, per una banda, que les persones usuàries de la residència fessin memòria i recuperessin les receptes que feien a casa i, per l’altra, publicar les millors en un llibre. “Vaig quedar molt sorpresa. No hauria pensat mai que sortís seleccionada la meva”, afirma la Pilar Vilasaló, que va aportar la recepta d’uns macarrons que cuinava per als seus nets i el seu marit. Ara, els infants ja han crescut, però el record d’aquells macarrons continua viu en la memòria de la Pilar. “Els nets, quan venien a casa, demanaven els meus macarrons especials”, rememora. De fet, l’Assaborint Records també vol fer valdre les tradicions i la manera de fer de les nostres persones grans, és a dir, “el que hi ha més enllà de la recepta”, com diu la Laura. D’aquesta manera, a l’estimulació cognitiva dels residents s’afegeix una voluntat recuperadora d’un temps i d’uns usos passats. “La cuina era un àmbit molt important a les cases. Abans era molta l’estona que es passaven cuinant”, recorda la Laura, que explica que l’activitat es va portar a terme amb la col·laboració de les famílies dels residents, cosa que va afegir un plus d’emotivitat a tot plegat.
Sense anar més lluny, la Montserrat Muñoz és una resident que, conjuntament amb el seu marit Ángel, també usuari de CleceVitam Ceritania, va presentar una recepta de potatge de bacallà que també forma part del llibre Assaborint Records. “Coses així t’animen la vida i les guardes amb molt d’afecte”, reconeix la Montserrat en referència al llibre editat. Preguntada per la recepta, accedeix a dir que el secret del seu plat és tenir un bon bacallà. A banda, hi posa bledes i ou dur, el que descriu com “la cirereta del pastís”. “És gustós i calentó”, resumeix.
També és una forma de fer que el coneixement perduri i que passi de generació en generació. Foto cedida
Receptes amb càrrega sentimental
Per la seva banda, la Pilar s’anima i també detalla els secrets de la seva recepta de macarrons. Hi posa salsitxes i pollastre que rosteix primer. Després hi tira ceba i tomàquet i, un cop bullen els macarrons, ho combina tot. Per arrodonir-ho, la Pilar diu que tallava fuet i oferia patates i formatge ratllat “perquè se’n posessin el que volguessin”. Al cap i a la fi, una recepta senzilla, de les de tota la vida, que ha servit perquè la Pilar recordi aquell temps amb els seus nets petits. “El reforç de la memòria és un dels pilars del projecte”, subratlla la Laura, en aquest sentit.
A més, a través d’aquesta iniciativa també s’enforteix la cohesió del grup i es creen més nexes d’unió entre les persones usuàries. “Aprens moltes receptes”, corrobora la Montserrat. Amb tot, també és una forma de fer que el coneixement perduri i que passi de generació en generació. “Els records són el més important que ens queda”, diu la Montserrat en un moment de la conversa. Els records, però també els sentiments i els lligams que han nascut a través de les memòries que ara han quedat plasmades en paper i que, com el nom del llibre indica, altres persones podran continuar assaborint.
