Perquè una celebració popular arribi a l’edició número 200 ha de tenir uns fonaments molt sòlids. Aquest és, sens dubte, el cas de la Festa Major de Gràcia, que enguany celebra el Bicentenari.
Aquesta efemèride ha provocat que l’edició d’aquest 2017 vagi molt més enllà dels dies d’estricta Festa Major, que tindran lloc entre del 15 al 21 d’agost. I és que la celebració es va posar en marxa el passat 2 de maig -durarà fins al maig de l’any vinent- amb la inauguració oficial del calendari d’actes i amb l’obertura de l’envelat del Bicentenari, situat als Jardinets de Gràcia. Una inauguració que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va pronunciar un discurs on va parlar de la Festa Major com “un veritable referent de la cultura popular i tradicional del nostre país”. El president de la Generalitat també va remarcar que la Festa Major és un exemple de conservació de les tradicions populars. Després de Puigdemont, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia va dedicar unes paraules d’agraïment a les persones que durant 200 anys han mantingut viva la Festa Major. “Cap fet i cap esdeveniment és memorable sense la gent que el fa possible”, va destacar Carbonell.
I és que, efectivament, un dels grans secrets perquè enguany s’arribi a l’edició 200 és la implicació veïnal. Hores i hores de feina que molts graciencs dediquen cada any a preparar, sobretot, el guarniment de carrers, l’emblema d’aquesta celebració.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
L’historiador i comissari de l’exposició ‘L’art de guarnir el carrer’, Josep Maria Contel, explica que “l’evolució de la Festa Major de Gràcia va paral·lela també a l’evolució urbanística del seu territori”. En aquest sentit, Contel relata que és durant la Guerra del Francès quan apareixen els orígens de la festa “d’una forma relatada i amb coherència”. Uns orígens que es troben en el convent dels franciscans que hi havia entre l’actual Gran Via i el carrer Aragó. El convent, juntament amb l’anomenat barri de Jesús, va ser arrasat per l’exèrcit francès. Va ser llavors, relata Contel, quan Antoni Trilla, l’any 1817, “va cedir la capella de la masia que encara hi ha en peu al carrer Gran als franciscans perquè guardaren les poques coses que havien pogut salvar del seu antic convent”. El trasllat d’aquestes pertinences va implicar que aquell 15 d’agost de 1817 “se celebrés a Can Trilla l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, que s’havia fet cada any en el desaparegut barri i convent de Jesús”. Aquell dia naixia el que acabaria sent la Festa Major de Gràcia.
Any rere any l’aplec es va anar repetint, amb la corresponent adaptació als nous temps que cada generació anava vivint. Fins a aquest 2017 quan, després d’haver-se convertit des de fa temps en una celebració referent, ha rebut per part de la Generalitat el grau de Commemoració Oficial. Aquí cal afegir que a mitjans de juliol la Fundació Festa Major va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat per part de l’Ajuntament.
CELEBRACIÓ EXCEPCIONAL
Com no podia ser d’una altra manera, aquesta Festa Major serà excepcional. Els carrers guarnits creixen fins a 22, el pregó serà un ‘bipregó’ amb Roger de Gràcia i l’Agnès Busquets, les Dones del 36 rebran un homenatge, els carrers on històricament hi ha hagut festa tindran un codi QR que permetrà veure imatges històriques, el retorn als orígens que signifiquen la decoració del carrer Gran i de l’enramada del carrer Francisco Giner o el mural a la façana del Districte són alguns dels elements que faran que la Festa Major 2017 sigui difícil d’oblidar.
