Jèssica Vall, a la piscina Pere Serrat, del CN Sant Andreu, després de l’entrevista. Foto: Toni Delgado
“Els companys em van regalar un quadre amb el meu últim casquet com a nedadora professional a dins i el van tancar amb clau perquè no torni a competir a la piscina. Asseguren que no me la donaran. Potser se n’han desfet”, confessa, entre riures, Jèssica Vall (Barcelona, 1988), a la terrassa del bar del CN Sant Andreu.
Una estona després, la barcelonina xiula molt fluixet tres vegades i crida l’atenció de Jordi Jou, el seu entrenador els últims 15 anys. “Soc jo qui té la clau i mai li diré on. Que conservi el banyador, perquè és capaç de llançar-se a la piscina sense casquet…”, resol, divertit, Jou. Abans d’acomiadar-se, el tècnic la repta: “Per cert, Jèssica, vinc de posar-me en forma, per si algun dia et vols picar amb mi una altra hora en bici”. I ella, és clar, accepta.
Vall és molt competitiva i sempre vol aprendre. Després de retirar-se a Sabadell el 22 de desembre de 2024 amb la dotzena victòria consecutiva a la Copa d’Espanya per al CN Sant Andreu, somia a ser una bona tenista. A la classe aprèn recursos tècnics i tàctics. “Al final de la sessió fem ‘El rei de la pista’ i l’únic que vull en aquell moment és que la pilota creui la xarxa. El meu marit em diu que no es pot jugar amb mi…”, explica.
Ara ens saluda un altre contrincant de Vall. “Jèssica, quan jugarem un partit? Crec que estàs deixant passar el temps perquè em faci més vell, eh”, intervé l’home, de 85 anys. “Que sàpigues que m’estic preparant molt per al repte. I, tot i això, em guanyaràs tres sets a zero…”, lamenta Vall. “Tranquil·la, et deixaria sumar un set…”, assegura el crac.
La barcelonina és enèrgica i riallera, divertida i artista. Foto: Toni Delgado
Una nova vida
De moment, l’entrevistada no troba a faltar la competició a la piscina ni els entrenaments per preparar-la. “M’he buidat fins al final. Tinc la consciència tranquil·la”, assegura. Intenta practicar esport cada dia. A més de les classes de tenis, un parell de dies fa peses i bicicleta estàtica. I s’ha proposat entrenar tres cops a la setmana a la piscina, amb sessions focalitzades en la tècnica i nedar bé, per poder formar el millor possible l’alumnat dels seus clínics —sota el nom de l’empresa Feel the Water i amb l’aliança de Jordi Jou i Oriol Plans—.
“Vull retornar a la natació tot el que m’ha regalat i proporcionar eines per gaudir d’un esport meravellós. De moment, estem centrats en la canalla i els oferim una part teòrica i una altra pràctica, a més de xerrades per a les famílies”, comenta Vall.
“M’he buidat fins al final. Tinc la consciència tranquil·la”, confessa la nedadora barcelonina
És tan generosa i s’implica tant en la conversa que triga quasi tres quarts d’hora a prendre’s el croissant i el cafè. És enèrgica i riallera, divertida i artista. A vegades fa veuetes. Seria una gran actriu.
Nascuda a la Maternitat, de petita va residir a la Dreta de l’Eixample i gairebé sempre ho ha fet al districte d’Horta-Guinardó, on compra i passa força temps. Viu molt a prop, a Nou Barris. Va estudiar fins a Secundària a l’Escola Sagrada Família i va aprendre a nedar a la piscina del Claror.
Jèssica Vall està enamorada del club de la seva vida. Foto: Toni Delgado
La primera entrenadora
Un curset d’estiu quan tenia sis anys li va permetre fer una prova al CN Catalunya. La van agafar. A la Pilar, la seva primera entrenadora, li va cridar molt l’atenció com nedava la braça. “És una puntada de peu molt innata i difícil d’ensenyar”, exposa.
Als Jesuïtes Gràcia-Col·legi Kostka hi va aterrar a l’ESO, i Joaquim Molina, el tutor de Batxillerat, li va recomanar estudiar Biologia Humana —ara Ciències Biomèdiques— a la Pompeu Fabra. Té un Màster en Bioètica per la UCAM de Múrcia i ha treballat com a investigadora en formació a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Després de formar-se al CN Catalunya i passar pel CN l’Hospitalet, on es va retrobar amb Eugeni Ballarín, que l’havia dirigit quan era infantil, va aterrar al CN Sant Andreu. Feia anys que la volia José Antonio del Castillo, l’aleshores director tècnic, que va marxar al CAR de Sant Cugat. “Al club hi ha Jordi Jou, un entrenador amb qui pots encaixar molt bé”, va pronosticar en Casti.
La dupla Jou-Vall és sinònim d’èxits. “Malgrat que somiava a ser la millor, mai havia tingut la confiança per creure’m el somni, i el Jou va ser qui em va donar les eines per fer-ho. Sempre assegura que quan jo ho veia clar, era capaç de fer coses que la gent no s’imaginava… En canvi, quan li deia que no ho veia clar abans d’una final, crec que al Jou li tremolaven les cames”, comparteix.
El 2012 li va canviar la vida: va perdre el seu fan número u, l’avi Gaudi, i va quedar finalista en un procés de selecció per treballar a Johnson & Johnson. “Ja havia pensat que si no m’agafaven, em centraria en la natació un temps”, recorda. I la recompensa va arribar-li amb una medalla d’or i dues de plata als Jocs del Mediterrani de Mersin 2013.
La nedadora, feliç en un tobogan, al parc infantil del CN Sant Andreu. Foto: Toni Delgado
“La puntada de peu de la braça és innata i molt difícil d’ensenyar”, defensa Jèssica Vall
En els últims anys, i gràcies a les sessions amb la psicòloga Eva Molleja, amb qui va començar a treballar mesos després dels Jocs Olímpics de Rio, Vall ha estat més en pau amb ella mateixa. Ha sabut valorar allò que assolia i construïa en aquell moment, i no temps després.
Al Brasil hi va arribar sent una de les referents als 200 metres braça, amb un bronze mundial a Kazan (2015), un altre bronze a l’Europeu de Berlín (2014) i una plata a l’Europeu de Londres (2016). “M’hi vaig presentar sense prou eines per gestionar la pressió que em posava jo mateixa”, reconeix.
Hi va haver un temps en què Vall creia que el seu entrenador no l’entenia ni l’ajudava. “Quan, en realitat, era jo qui no sabia què necessitava ni com demanar ajuda. Gràcies a l’Eva, vaig tornar a comprovar que m’exigeixo molt. No n’era conscient, però, que a vegades m’arribés a boicotejar a mi mateixa”, confessa. Amb Ana Merayo, una altra psicòloga, ha treballat els moments posteriors a la competició.
Jèssica Vall ha començat una nova etapa vital. Foto: Toni Delgado
Un contratemps
El camí cap als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, celebrats el 2021, havia sigut “tan dolorós” que la barcelonina no volia patir igual per arribar als de París 2024. Necessitava un temps de transició, va començar a treballar a SIKER Sports, va sumar una nova final europea i va intentar ser mare. El 22 de desembre de 2022 va verbalitzar i formalitzar que volia ser olímpica per tercer cop i el 5 de gener de 2023 es va trencar el peu… Un contratemps que no li va impedir classificar-se per al Mundial de Fukuoka, per molt que alguns no hi confiessin.
El 22 de juny de 2024, a l’Open de Palma, es va quedar a dues centèsimes de la mínima A en 200 metres braça i de poder competir a París. Vall sentia que havia gestionat la prova com calia i que no hauria pogut fer ni una braçada més. Els dies posteriors estava empipada i no volia veure la piscina.
Jou i les dues psicòlogues li van fer entendre que no podia deixar d’entrenar-se per si acabava rebent una invitació per a París. “A mi era l’única a qui el Jou no li deia els seus temps. En aquell moment estava divorciada del cronòmetre. Sense l’equip no hauria estat capaç d’entrenar-me”, rememora.
Van ser onze dies amb molts girs de guió i Vall mai va deixar de ser la millor entre les nedadores amb la mínima B. I el 3 de juliol de 2024, poc abans de les set de la tarda, Fernando Carpena, president de la Real Federación Española de Natación, li va confirmar per WhatsApp que la World Aquatics li havia anunciat que hi aniria. “Recordo que vaig deixar caure el mòbil a terra… Era al CN Sant Andreu. Va ser un moment increïble”, diu.
Després de París, Vall s’havia retirat oficiosament, perquè no ho havia fet públic, però notava que li faltava alguna cosa: era competir en equip i ho va fer a Sabadell, després d’una preparació diferent, perquè ja treballava 40 hores setmanals com a gerent de marca i ambaixadora a Espanya d’Etixx, una marca de suplementació. “Retirar-me amb un triomf coral del meu club és inoblidable”, destaca Vall, que ja sap qui té la clau del quadre amb el seu últim casquet.
