Maria Rovira ens cita a mig matí a l’Ajuntament però acabem fent l’entrevista en un bar de Gràcia. Després de quatre anys fent de regidora, reconeix que se sent més còmode al carrer que a la institució. El canvi de lloc no té res veure amb això, però és premonitori. Diu que s’ha portat millor amb ICV que amb els comuns.
Som a la recta final del primer mandat de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona. Quin balanç en fa?
Em quedo amb l’aprenentatge que hem tingut de com és la institució. Hem ratificat les coses que ja intuíem que hi havia a dins.
Quines?
Els límits que té la pròpia institució, el teatre que hi ha fruit del seu presidencialisme… L’oposició fa un mer control, però a nivell propositiu està molt limitada. Hi ha regidors que fa molts anys que són a l’Ajuntament i que el seu modus vivendi és fer oposició, però això després no es trasllada en un canvi material de les coses.
Abans deia que ja ho intuïen, tot això.
Sí, però no et deixa de sorprendre quan ho veus amb els teus propis ulls. Per exemple, quan veus que el PDeCAT es continua portant bé amb el PP. Malgrat tenir Joaquim Forn a la presó, els regidors dels dos partits tenen una relació de comentar la jugada que costa d’entendre. Jo molts cops em pregunto: ¿Com pot ser que els estiguin rient les gràcies?
Li dirien que és part del joc democràtic.
Doncs jo ho veig molt hipòcrita. Més que res perquè això també és política. Certs vincles t’allunyen de poder fer la política que vols. Sobretot quan passes anys a dins.
Qui no ha acabat el mandat ha estat María José Lecha. Què va passar exactament amb ella?
Hi va haver un document per part de certs nuclis de les assembles de la CUP en el qual posaven de manifest, segons el seu punt de vista, tota una sèrie de males praxis que hi havia hagut per part de la regidora.
Quines males praxis?
Al document s’especificaven, però no se’n va voler fer gaire ressò públicament perquè enteníem que no era necessari fer-ho i, per tant, tampoc ho faré jo ara.
No era una bona oportunitat per demostrar la transparència que vostès sempre reivindiquen?
Vam valorar que era una qüestió interna de la CUP. I amb els mecanismes de l’organització es van articular les explicacions que es van voler donar internament.
Al llarg d’aquests anys han estat molt crítics amb el govern d’Ada Colau. Fins i tot l’acusen d’escorar-se cap a la dreta.
Sí. Quan Barcelona en Comú va guanyar l’alcaldia es va obrir un ventall d’oportunitats per canviar el model de ciutat, començant per recuperar serveis públics i apostar clarament per un decreixement turístic. Però cap d’aquestes dues coses s’ha complert. Bé, de fet ni s’han posat a l’agenda.
Això els comuns li rebatrien.
Sí. Em dirien, per exemple, que han augmentat molt la despesa social, i és veritat. D’acord. Però la desigualtat també ha augmentat molt. Això vol dir que no s’estan tocant elements clau per revertir aquesta desigualtat. Cal anar a l’arrel dels problemes, no posar pedaços com ha fet Colau. ¿Per què ens hem quedat sols defensant el decreixement turístic, per exemple?
És viable el decreixement turístic?
I tant, però has de diversificar l’economia i fer una aposta per altres sectors productius de la ciutat.
Quins?
[Pensa] Hem de tornar el negoci als barris. Les petites botiges, el sector cultural… Hem de deixar de ser monocultiu turístic. Però per fer-ho t’has de plantar davant la indústria turística, i això requereix tenir un moviment popular darrere. Però com que els comuns sovint han copat aquest moviment popular perquè estigui a favor dels seus postulats i renunciï a certes coses…
El líder de la PAH va plegar per entrar a treballar a l’Ajuntament, per exemple.
Un escàndol.
Coses com aquesta debiliten els moviments socials?
Jo crec que sí. I penso que ha estat un error del govern però també de la mateixa gent que n’ha acabat formant part. Hi ha moviments que han acabat copats per l’administració, però per sort en sorgeixen d’altres que els qüestionen. Per exemple, els grups d’habitatge de barri.
Com veuen la FAVB? Creu que és crítica com amb l’anterior govern?
No. Malgrat que públicament vulguin mantenir una certa independència, massa sovint donen suport a polítiques que fa cinc anys no haurien acceptat.
I la ciutat, com la veuen? Hi ha un problema d’inseguretat?
Depèn de com ho entenguem. Si mirem les xifres oficials, és evident que els fets delictius han augmentat. Però nosaltres creiem que el problema més greu que té la ciutat és de desigualtat. I potser si anem a l’arrel d’aquesta desigualtat i la combatem, els delictes disminuiran. En lloc de més policies, nosaltres diem: més treballadors socials, més educadors, més serveis públics…
A Ciutat Vella va ser molt celebrada la macrooperació policial de finals d’octubre.
Sí, però l’endemà els veïns ja deien que els narcos havien tornat a ocupar habitatges.
Què s’ha de fer doncs?
M’agradaria veure el mateix dispositiu policial al Port. I no diré res més perquè després em posen querelles [somriu]. I sobretot el que comentava abans: més serveis públics. ¿Com pot ser que a Ciutat Vella hagin reduït els educadors socials amb la situació que hi ha? Sincerament, ens preocupa quan veiem els comuns celebrant tant una macrooperació policial.
També van celebrar que el Ple reprovés el rei, a proposta de la CUP, per cert. De què serveixen aquest tipus de declaracions més enllà de generar titulars?
Serveixen per desgastar una institució caduca i patriarcal, perquè hi hagi un debat públic al respecte…
El rei no sembla gaire preocupat.
[Somriu]. No… És evident que més enllà del posicionament públic, això no té una translació real. Però com a mínim contribuïm a posar el debat sobre la taula.
Creu que les eleccions del maig vinent estaran més marcades per l’agenda nacional que per la local?
Fa uns mesos pensava que sí, però veient com està ara mateix el procés independentista ja no ho tinc tan clar. A més, pel pes que té Barcelona potser el debat no girarà tan entorn d’això, però és clar que hi jugarà un paper rellevant.
Si depèn dels vots de la CUP que Colau torni a ser alcaldessa o que la ciutat passi a tenir un alcalde independentista, què faran?
Caldrà veure els programes de cada partit. No es tracta tant de si s’és o no independentista, sinó de quines qüestions programàtiques es posen sobre la taula.
I si d’aquests mateixos vots depèn que Manuel Valls pugui ser alcalde, ho evitaran?
[Pensa]. Jo entenc que sí, que en aquest supòsit evitaríem que Valls fos alcalde.
Ja han dit que no faran pactes de governabilitat. No volen assumir espais de govern?
És que assumir espais de govern sense tenir una correlació de forces a favor teu et pot dinamitar el teu projecte polític. ¿Els comuns, amb onze regidors, han dinamitat els seus principis polítics? Jo crec que sí, força. Han fet una política comunicativa molt agressiva i han venut moltes victòries, però si rasques… Les preocupacions veïnals segueixen sent les mateixes ara que fa quatre anys.
Com entomen els comuns una crítica com la de la CUP, feta des de l’esquerra?
S’ho prenen tot com un atac. És com si no acceptessin que nosaltres puguem estar més a l’esquerra que ells. I com que no ho accepten, ens ridiculitzen. Jo amb Jaume Asens he tingut moltes enganxades. Personalment, he de dir que m’he portat millor amb la gent d’Iniciativa.
Com s’ho explica?
No ho sé. Però tenen un tracte diferent. La manera de negociar, d’entendre la diversitat… Almenys és el que jo he viscut aquests quatre anys. De fet, els grans pactes de ciutat els ha aconseguit Janet Sanz.
