Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, l’any 2002, i repassa com l’associació ha arribat a ser una de les més reconegudes de la ciutat. Tot i així, es mostra humil i assegura que encara els queda “molt per fer”. Amb la publicació del seu llibre blanc, l’eix vol compartir el seu ideari per “fer créixer el comerç barceloní”.

Vostè ha rebut recentment el premi Albert González per la seva promoció del petit comerç. S’ho esperava?
Estic molt content. És un reconeixement que m’honra molt i que faig extensiu a tota la junta de Creu Coberta. Precisament, amb l’Albert González, que era Director de Comerç, m’unia una forta amistat. Va ser qui va plantar la llavor de l’amor i de la dedicació al comerç. Per a ell, el comerç no era només estar dins de les botigues: el que passava a fora també li interessava.

De fet, quan vostè va arribar a la presidència de Creu Coberta (2002) la situació general a l’eix no era gaire positiva.
Totes les fàbriques que hi havia a Hostafrancs que donaven feina i portaven molta gent a la plaça d’Espanya ja no hi eren. Per altra banda, l’urbanisme també estava molt malmès: les voreres estaven deteriorades i antiquades…

I com a postres, pocs anys després es va anunciar que les Arenas acollirien un centre comercial.
Teníem molta por, perquè no sabíem els metres comercials que s’hi instal·larien.

Tanmateix, la seva actitud no va ser de bel·ligerància, sinó més aviat d’aliança.
Els comerciants hem de ser flexibles com el bambú. No podíem permetre que la plaça de braus oferís la mala imatge que donava: bruta i abandonada. A més, allà s’hi va acabar instal·lant un comerç complementari que no fa mal a Creu Coberta. I amb el temps, les Arenas ha esdevingut un motor dinamitzador i ha donat una marca de qualitat al barri. La veritat és que els divendres i els dissabtes va molta gent cap a les Arenas que també passa per Creu Coberta.

És aquest un model a seguir a altres indrets de la ciutat afectats per la mateixa problemàtica?
Som un cas estrany. No crec que hi hagi cap altra associació de botiguers que estigui unida amb un centre comercial. Jo sempre dic que les associacions són una xarxa de relacions i una central de serveis. Per això, ens hem de relacionar amb partits polítics i altres entitats, com ara el Poble Espanyol, amb el qual també estem associats. Nosaltres mirem de buscar sinergies.

Tot aquest ideari està recollit en el llibre blanc de Creu Coberta Compartint experiències, que han presentat fa poc. Quin és l’objectiu d’aquesta publicació?
El comerç ha d’evolucionar i, si tots aportem una part dels projectes que ens han anat bé, el conjunt en sortirà afavorit. Nosaltres volem compartir les nostres activitats amb la ciutat, com ara el festival Shooping & Shooting, la Q de Qualitat o les Botigues Singulars. Pensem que tot això farà funcionar el comerç de la ciutat. No volem donar lliçons a ningú, però creiem que ho hem de compartir per millorar.

Creu Coberta és un dels eixos comercials que més campanyes fa. En tenen pensada alguna de nova?
Ara estem treballant en el Festival Internacional de Cinema i Comerç, un projecte que ens il·lusiona molt i que és únic a la ciutat i, creiem, a la resta del món. També estem tractant el tema de les superilles i altres aspectes d’urbanisme al districte. Per altra banda, volem acabar de definir el projecte del Meeting Point, on col·locarem el Christsmas Market, del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point té com a objectiu atraure turistes a les botigues de Creu Coberta. Creu que el petit comerç s’ha d’obrir més al turisme?
Totalment. Ja el 2006 vam aconseguir que el bus turístic que anava a plaça Espanya tingués una parada a Creu Coberta, al costat del Mercat d’Hostafrancs. Paral·lelament, vam engegar la campanya El Comerç a la carta, que oferia uns cursos d’anglès de supervivència per als botiguers per atendre els turistes i unes cartes traduïdes a diversos idiomes.

I actualment, què fan al respecte?
Ara estem preparant rutes pel barri i per Montjuïc amb cotxets elèctrics en el marc de la campanya El Turisme responsable, perquè els visitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels punts de col·lisió entre els botiguers i el nou govern municipal. Considera que cal millorar el diàleg?
Hem de ser tots més flexibles, no podem enfrontar-nos. Tots els governs tenen coses bones i dolentes, però el que és important és que les persones que governen vulguin seure a parlar. Aquest consistori tenia projectes que ha modificat més tard. És bo que vulgui parlar i que sigui capaç de rectificar amb el que s’ha equivocat.

Em pot posar un exemple?
El cas dels llums de Nadal. La dotació econòmica és correcta, com també la decisió de treure-la d’alguns eixos i carrers, considerats de ciutat, als quals l’Ajuntament els pagava tota la il·luminació, mentre que als altres només el 50%. L’administració no hi és per fer tractes de favor: són carrers importants de ciutat, sí, però que s’ajuntin com a associació i que paguin i, si no, que no tinguin llum, ho sento. La visió que ha tingut l’Ajuntament en aquest tema em sembla molt bé.

Afectarà les vendes el fet que enguany s’encenguin més tard respecte de l’any passat?
Són diferents maneres d’enfocar-ho. La música i la llum actuen sobre l’estat d’ànim. Precisament a Londres es van encendre a finals d’octubre amb una gran festa.

Massa d’hora, potser.
Jo crec que les tendències actuals volen que el consumidor sigui responsable i com més temps hi hagi millor es poden preveure els regals. Donar una mica d’alegria a la ciutat està bé. Ara bé, potser Londres ho ha fet massa d’hora…

I Barcelona, com ho ha fet?
El dia 27, el dia 20… L’any que ve, amb més temps, podrem parlar amb el consistori d’aquesta qüestió i crec que arribarem a un acord. Tampoc és tanta la despesa de l’enllumenat, ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que la campanya d’enguany serà positiva i trencarà la dinàmica anterior?
M’agradaria ser optimista, però no ho veig. El país avança, però al comerç en general no li ha anat bé. Tenim més oferta que mai, però el pastís a repartir és el mateix. El que no és lògic és que en una època de crisi, amb més oferta que demanda, encara es vulguin posar més metres comercials arreu de la ciutat. S’està acabant amb el model de comerç català tradicional, que és el que dóna vida a una ciutat.

Però abans em parlava d’aliances amb les grans superfícies.
L’oferta que hi ha és suficient. Hem de mirar de quina manera, entre tots, podem fer que hi hagi més demanda a la ciutat, sobretot durant l’hivern. Hem d’anar per aquí, perquè la pista de gel de la plaça de Catalunya, tot i ser una activitat important, calia replantejar-la tant estèticament com pel seu objectiu final.

Per què?
Ha estat bé, però a mi m’hauria agradat més que fos com la d’altres països, on són obertes, i fer un mercat de Nadal al costat. Tot i així, crec que s’han de celebrar actes a tots els eixos, més que no pas centralitzar-ho tot allà, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de les problemàtiques latents és el top manta. Creu que l’Ajuntament està actuant amb fermesa?
Aquest és un tema massa gran que afecta moltes administracions. L’actual govern municipal se l’ha trobat perquè els altres no l’han solucionat. Estem parlant de productes falsificats i qui té el control de les duanes és el govern estatal. Hem de dir als manters que no poden vendre productes falsificats però sí altres d’artesania en unes zones determinades. Potser no serà bona per a tothom, però hem de buscar una solució intermèdia.

I quina solució veu per a la problemàtica de les terrasses? Tan importants són per als comerciants?
L’espai públic ha de ser de prioritat invertida, és a dir, per als ciutadans, però no entenc les associacions de veïns que es queixen, perquè la gent que està a les terrasses són justament veïns. Aquestes entitats que volen que l’espai públic sigui per al ciutadà, què ens volen tenir, drets a tots? Dit això, sí que és cert que hi ha algú que s’extralimita i això s’ha de regular. Com deia abans, en aquest cas també cal buscar un terme mitjà.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram