Foto: Ajuntament
A tocar de l’església de Sant Genís dels Agudells, al darrere de l’Hospital Vall d’Hebron, hi ha l’únic cementiri parroquial que encara es pot visitar actualment a la ciutat: és el de Sant Genís i està format per un miler de nínxols.
Es pensa que des de la ubicació de l’església (de l’època romànica) s’enterrava gent al seu voltant, com se solia fer als llocs de culte arcaics. De fet, la primera citació de l’existència del cementiri figura en un text de l’any 1060.
Més de mig segle després, el 1775, els cementiris parroquials es van suprimir per motius sanitaris, tot i que els fossars que estaven allunyats de zones poblades (com és el cas de Sant Genís) o directament en zones rurals van poder salvar-se d’aquesta prohibició.
El cementiri conté alguns panteons a l’entrada i unes fileres de nínxols, entre els quals destaquen algunes làpides antigues. S’hi pot veure, per exemple, la tomba de cinc pares felipons de Gràcia morts al començament de la Guerra Civil Espanyola, la de Josep Vidal i Granés (fundador de les colles de Sant Medir) i la primera sepultura del polític d’Unió Democràtica de Catalunya Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos a principis del mes d’abril del 1938 pel bàndol franquista. Tot i que en principi no es va donar permís perquè les seves despulles fossin traslladades al cementiri de Montjuïc, actualment el cos de Carrasco i Formiguera descansa al cementiri d’aquesta muntanya.
El complex parroquial de Sant Genís dels Agudells està catalogat com a conjunt historicoartístic i es pot visitar els dissabtes de 10 a 13h i els diumenges i festius de 10 a 14h.
