Passejant per la plaça d’Orfila, la del Mercadal o pel propi carrer Gran de Sant Andreu podem fer-nos una idea de quin aspecte tenia l’antiga vila independent de Sant Andreu de Palomar, annexionada a Barcelona el 1897. Avui dia és un barri petit on els veïns encara es coneixen i se saluden quan es troben pel carrer.

Sant Andreu era una plana fèrtil que va néixer com un espai d’activitat agrícola i que va evolucionar en forma de petita vila de caràcter comercial. La seva ubicació, en ple camí entre Barcelona i el Vallès, va fer d’aquest indret un espai idoni per als intercanvis comercials de pagesos i venedors ambulants. Naixia així la bonica plaça porticada del Mercadal, un espai on sembla que el temps s’hagi aturat.

La plaça va ser concebuda a mitjans del segle XIX, en estil neoclàssic, a base de porxades en què, posteriorment, s’hi recolzarien edificacions d’habitatges. La plaça era el centre neuràlgic de la vida comercial de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar.

Al mig de la plaça hi ha l’antic Mercat de Sant Andreu, actualment en obres. Construït l’any 1914 per encabir-hi les parades ambulants que s’instal·laven a la plaça del Mercadal, el mercat té unes dimensions relativament modestes. L’atmosfera familiar i el tracte proper eren i tornaran a ser, un cop reobri, marca de la casa. De fet, bona part dels professionals que atenien i atendran en aquestes parades són descendents d’aquells primers comerciants ambulants i molts en representen la quarta o la cinquena generació familiar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram