AMB

Actualment, el partit que té més representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és el PSC. Foto: AMB

A més de votar qui governarà els municipis, el pròxim 28 de maig els ciutadans de la metròpoli triaran de forma indirecta els seus representants al Consell Metropolità de l’AMB. En aquest reportatge expliquem qui té programa electoral explícit per al territori i qui no, i quines són les propostes dels partits.

Si llegeixes aquestes línies i tens pensat anar a votar el pròxim 28 de maig, estaràs escollint molt més que l’alcalde o l’alcaldessa del teu municipi. Encara que resulta força desconegut, aquests comicis tenen una transcendència que traspassa els límits de les ciutats i dels pobles. A més de consells comarcals i diputacions, també s’escullen els integrants que formaran part del Consell i la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és a dir, les persones que dirigiran les polítiques al territori més poblat de Catalunya.

Ara, els més espavilats diran: “Però això fa anys que passa, oi? No es tracta de cap novetat”. Tenen raó, però no del tot. De l’AMB en depenen, entre altres, els transports, els residus, l’ordenació territorial dels 36 municipis que la conformen o la gestió de nombrosos espais, com les platges, la serra de Collserola o la llera del Besòs. A més, hi ha temes que avui dia van més enllà de les competències dels municipis. Quanta població viu a Barcelona i treballa a l’Hospitalet? Quanta gent ha marxat de la capital catalana a Badalona o Ripollet perquè no pot pagar l’habitatge?

En aquest sentit, quan anem a votar als comicis municipals triarem els representants –regidors i alcaldes– que més tard escolliran qui conforma el Consell Metropolità, l’òrgan que s’encarregarà de posar fil a l’agulla a aquests temes. Això no és cap novetat. Malgrat tot, hi ha quelcom que està canviant i que fa més importants que mai les eleccions del 28 de maig.

“A Barcelona, si als candidats els costa sortir fins i tot de l’Eixample, imagina’t si han de parlar de problemàtiques que van més enllà de la ciutat”, diu Oriol Estela

El passat mes de març, Jordi Martí Grau, vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB, explicava en una conferència a l’Espai Línia que governar significa transferir rendes. “Treure diners d’on n’hi ha més per posar-los on n’hi ha menys”, deia. Mentre que altres organitzacions com la Diputació presten serveis als municipis, des de fa un temps l’AMB està fent polítiques que tenen una nova dimensió. “Fins ara s’hi havia resistit molt, però actualment l’AMB comença a fer polítiques com la Zona de Baixes Emissions, la unificació tarifària al transport públic o el Pla de Barris Metropolità”, va assenyalar Martí Grau. Dit d’una altra manera, ha passat de gestionar a governar.

A més d’això, cal tenir en compte un altre fenomen: el pressupost. El 2022, la partida de l’AMB va augmentar un 13%, situant-se en els 2.470 milions d’euros anuals. És, per darrere de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, el tercer organisme amb més capacitat d’intervenció de Catalunya. A les eleccions, per tant, també es decidirà com s’han de gestionar aquests milions.

Campanya sense interès

Tot i la seva importància, durant la campanya segurament no sentirem ni un candidat que parli de les polítiques que cal posar en marxa a la metròpoli. Així ho reconeixen els mateixos implicats. “Ni a mi ni a ningú ens sentireu parlar de quines són les nostres propostes metropolitanes”, afirmava l’alcalde del Prat i candidat dels comuns Lluís Mijoler en to crític en una entrevista al Línia. De la mateixa manera, l’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, considera que “a Cornellà s’ha de parlar de Cornellà, i la gent, quan va a votar, ha de votar pel seu municipi”.

El coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela, es mostra preocupat per aquesta manca de debat sobre la metròpoli. “Estaria molt bé que els partits ens expliquessin quines són les propostes i el seu pla per al conjunt del territori, perquè hi ha moltes qüestions que tenen afectació més enllà del límit municipal”, afirma Estela tot referint-se a temes com la sequera o el canvi climàtic.

Alhora, considera que aquest debat hauria de ser encara més important a la capital catalana, ja que és la ciutat que té més pes en mobilitat i activitat econòmica. “En els debats que he vist dels candidats de Barcelona, en la majoria dels casos no mencionen el fet metropolità si no se’ls interpel·la directament al respecte”, lamenta Estela. “A Barcelona, si els costa sortir fins i tot de l’Eixample, imagina’t si han de parlar de problemàtiques que van més enllà”, critica.

És per tot això que el coordinador general del PEMB considera que els partits “haurien de presentar un mínim de programa”, i per aquest motiu, des del diari Línia hem volgut esbrinar què planteja cada formació a escala metropolitana.

Només un programa

Després de preguntar-ho a les formacions més destacades del territori, només hem rebut un únic programa electoral pròpiament dit per a l’AMB. Es tracta del dels comuns, que han treballat en un exhaustiu document amb un centenar de mesures concretes, entre les quals Mijoler destaca les que tenen a veure amb els drets socials. “Cal aconseguir la cohesió social del Besòs i del Llobregat”, afirma l’alcalde del Prat. A més, considera que s’ha de lluitar contra la gentrificació, que “ja és metropolitana”.

Tal com deia Martí Grau, els comuns aposten per una entitat metropolitana que governi i que alhora homogeneïtzi polítiques com la de les Zones de Baixes Emissions, els plans contra la sequera o la preservació dels espais naturals. En aquest sentit, l’alcalde del Prat afirma que “els ajuntaments no poden resoldre molts temes sols, com per exemple la promoció econòmica”, perquè això podria derivar en una lluita entre ells. Així, considera que potenciar l’AMB permetria “promoure noves centralitats” i evitar que territoris com el Baix Llobregat “siguin el pati del darrere de Barcelona”.

En realitat, els grans reptes que esmenta Mijoler són semblants als que altres formacions citen. L’única diferència és que aquestes darreres no tenen programa explícit al respecte i, per tant, la possibilitat dels ciutadans de saber amb exactitud les seves propostes és molt menor.

Línies mestres

El 17 d’abril, els alcaldes més destacats del PSC a la metròpoli es reunien a Santa Coloma per mostrar un gran acord metropolità. En l’acte es van esbossar les línies generals que hauria de seguir la regió en els pròxims anys. Segons els socialistes, són tres els camps en els quals treballar: mobilitat sostenible, habitatge assequible i promoció econòmica. “Cal enfortir l’oferta de mobilitat pública, que està al centre de la lluita mediambiental, i teixir una política d’habitatge basada en la rehabilitació i la construcció d’habitatges assequibles”, explica Balmón. “El múscul municipal no és suficient, i per això cal canviar d’escala”, afegeix.

Per la seva banda, ERC també va fer una trobada similar anomenada Conferència Metropolitana el febrer passat. La formació, que amb apostes com la de Gabriel Rufián presentant-se a Santa Coloma vol millorar la seva presència a l’àrea metropolitana, compta amb un programa marc del que anomena “la Catalunya sencera”. El document contempla propostes per als municipis de les àrees metropolitanes en general sense especificar si són la de Barcelona, la de Lleida o la de Girona. Sigui com sigui, Rosa Suriñach, d’ERC Barcelona, explica que el repte més important que entoma la regió és el de l’habitatge, i per això proposa, entre altres, convertir sòl industrial en terreny edificable i impulsar l’IMPSOL, l’empresa metropolitana d’habitatge. A més, considera que cal millorar la mobilitat enllaçant els límits entre els municipis amb bicicletes.

Tot i que la majoria dels partits coincideixen en quins són els reptes que afronta l’àrea metropolitana, només un ens ha fet arribar un programa electoral explícit per al territori

Altres formacions també identifiquen aquestes problemàtiques, però no han fet tants esforços per definir els seus argumentaris. El PP, per exemple, entoma la campanya des del vessant municipal, i per això no té cap document de mesures per a la metròpoli. L’alcaldable per Badalona Xavier García Albiol considera que, en termes territorials, la seva ciutat ha de “recuperar l’estabilitat política per tornar a ser un referent” i “transformar la C-31” perquè deixi de “dividir el municipi”.

Fa el mateix Xavier Trias a Barcelona. La seva llista no ha presentat cap programa metropolità explícit, però aposta per una AMB que gestioni les relacions entre municipis i no pas per un ens que dicti polítiques. “No és una eina política clàssica, sinó de gestió de serveis i d’entesa entre municipis”, afirma l’exalcalde i candidat de Trias per Barcelona.

Crítics amb l’AMB

Potser la proposta més allunyada de la resta és la de la CUP. La formació anticapitalista vol la “dissolució de l’AMB”. “És un organisme opac i una menjadora de recursos que es reparteixen els barons socialistes”, diu la candidata per Barcelona Basha Changue. Per a la CUP, els grans reptes als quals s’enfronta el territori haurien de resoldre’s amb diàleg entre els diferents ajuntaments d’una zona i no pas amb un organisme centralitzat. “Els municipis han de poder mancomunar serveis en funció de les necessitats”, afirma Changue.

També es mostra crítica Anna Grau, de Ciutadans a Barcelona. “No tenim una entitat vertebradora, però, en canvi, paguem sobresous i impostos injustos”, diu. “L’AMB és un cementiri d’elefants i de mala gestió, quan podria ser una plataforma de col·laboració publicoprivada i l’espina dorsal que cohesioni els municipis”.

Una varietat d’opinions que demostren que el debat metropolità, encara que ningú en parli, és més viu que mai.

El gran debat

Potser el repte més important de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), abans de poder gestionar de forma eficaç qüestions com l’habitatge, la promoció econòmica o el canvi climàtic, és el de definir-se. És un òrgan de gestió o un òrgan polític? Per això, tal com expliquen Rosa Suriñach, d’ERC, o Lluís Mijoler, dels comuns, s’ha de debatre sobre si ha de ser la ciutadania qui esculli per elecció directa els seus representants metropolitans o no. A més, s’ha de discutir si la ciutadania ha de triar qui presideix l’AMB, un càrrec que actualment ocupa Ada Colau i que tradicionalment exerceix l’alcalde de Barcelona. “Si l’administració gestiona recursos, ha de ser la ciutadania qui decideixi com s’han de gestionar”, apunta l’alcalde del Prat per afegir que “cal cedir competències a l’AMB i alhora demanar més competències per als ajuntaments”. Per la seva banda, Suriñach afirma que “ERC està disposada a replantejar la governança” per tal de donar “més pes polític a l’AMB”.

No tothom considera aquesta possibilitat. Antonio Balmón, del PSC, n’és un ferm detractor. “No cal enredar-ho més, sinó actuar”, afirma. “L’elecció directa és perdre el temps, quan el que s’ha de fer és treballar en el dia a dia”, afegeix. Tot i que dins de la seva formació hi ha veus que consideren el debat, el cert és que en general els socialistes veuen l’AMB com una diputació de nivell metropolità. Té sentit que així sigui, ja que amb l’actual model el PSC acumula gairebé el 48% dels consellers metropolitans i, per tant, el sistema d’elecció a través dels regidors beneficia la seva presència i poder a l’AMB.

En una línia similar s’expressen altres veus, com la de Xavier García Albiol, del PP. El candidat a l’alcaldia de Badalona considera que votar “no és una prioritat”. “No crec que existeixi un sentiment metropolità, ja que l’AMB és més una figura política administrativa que, això sí, té molt valor”. També ho fa Xavier Trias, que veu aquest òrgan com un gestor entre interessos de les ciutats.

Més enllà de desitjar un sistema d’elecció directa metropolità o no, cal reflexionar sobre qui voldria votar en unes eventuals eleccions metropolitanes. “Pel que hem vist, la gent no ho vol, a no ser que s’eliminin altres nivells d’elecció”, diu Oriol Estela, del PEMB, citant un estudi de la Fundació Carles Pi i Sunyer. En altres paraules, ens fa mandra votar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram