Bismilahi r’ahmani r’ahim. 30 d’octubre de 1974. Kinshasa. Un jove (i invicte) George Foreman ha estat apallissant Muhammad Ali (32 anys) durant 5 assalts seguits. És aberrant. Us recomano rescatar el vídeo de YouTube. Són 5 assalts terribles. Sembla impossible que Ali s’aguanti dret. I no només s’aguanta dret. Salta, gira, balla! Quan el sisè assalt s’està acabant, Ali engega. Foreman està tan cansat de colpejar sense èxit que es fon sobre el quadrilàter.Desapareix com un ninot. Dos assalts més tard Muhammad Ali tomba el gran (i jove) Foreman, que queda doblegat als seus peus.
Aquesta és la fotografia precisa de la vida de l’atleta més admirable que he vist mai. Sempre amb tot en contra. Sempre lluitant contra el políticament correcte. Sempre guanyant al final. Perquè, encara que no ho sabéssim abans, ell ja tenia raó quan la seva raó no era “correcta”. Bob Arum, el promotor de boxa més gran del món i exagent de Muhammad Ali, explica que el boxador li va ensenyar com ser fidel als teus principis. És igual qui facis enfadar. No et traeixis a tu mateix.
Ali va plantar-se contra la guerra del Vietnam. Es va declarar objector de consciència i va dir allò de “El Vietcong no m’ha fet res. Cap vietnamita m’ha dit mai negrata”. Això va provocar que li retiressin la llicència, el cinturó de campió i que el 90% dels americans engeguessin una campanya delirant de desprestigi i insults cap a ell. Li va ser igual. Anys després tothom va entendre quanta raó tenia aquell negre. Contra la dreta nacionalista va fer el mateix que faria contra Foreman. Aguantar. Ser fidel a ell mateix. I esperar la victòria.
Muhammad Ali va lluitar sempre contra un món que el detestava. Va lluitar sempre contra una cultura que intentava devorar-lo i anorrear la seva identitat. Però mai no va cedir.
En una formidable entrevista a la BBC explica una anècdota que resumeix la seva actitud vital (i el país on va créixer). Després de guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics el 1960, va tornar a la seva ciutat natal (orgullós i feliç) i va baixar al centre a dinar. La cambrera li va dir “no servim els negres”. Seguint l’impuls que va marcar la seva vida, Muhammad Ali va contestar: “No vull que em serviu un negre, vull un bistec”. Avui no només serveixen els negres sinó que en tenen un a la Casa Blanca.
Muhammad Ali va lluitar sempre. Val la pena recordar que sempre hi ha un vuitè assalt.
