És ben bé que el procés ho ha capgirat tot. És divertit comprovar com el centre polític s’ha desplaçat deixant l’establishment, completament desorientat, en el radicalisme. Els partits tradicionals s’ensorren, mentre es configuren noves alternatives de futur que encara som lluny de poder albirar ben definides.
Som al bell mig d’un procés de transformació únic en la política europea. Durant anys i panys molts hem denunciat, gairebé en el desert, l’autonomisèria. Una mancança de mitjans crònica per part del Govern català que l’impedia abordar amb solvència molts dels problemes dels ciutadans. Hem parlat d’Estatut de fireta o d’Estatutet. I ens hem referit a la Generalitat com la Gestoria, incapaç de marcar autèntiques polítiques pròpies. Mentrestant, els qui no veien la necessitat i molt menys la urgència de canviar l’estatus polític de Catalunya, jugaven a fer veure que érem un mini-estat. Em sorprèn aquests dies l’afirmació que no podem repetir una consulta de Festa Major. Suposo que fan un paral·lelisme amb les consultes sobre la independència celebrades a més de mig centenar de municipis catalans entre 2009 i 2010. És evident que ara no volem fer un revival d’aquella campanya, per cert, cal dir-ho, tan absolutament clau alhora d’articular les bases de l’actual majoria social independentista!
Però no deixa de sorprendre’m el fet que els mateixos que durant trenta anys han fet veure que la Generalitat tenia poder real, ara afirmin que una consulta organitzada per la mateixa institució seria poc seriosa. Que el seu segell no és suficient perquè sigui homologada als estàndards electorals normals en l’àmbit internacional. Això, mentre els qui denunciaven les seves mancances hem de sortir a defensar que una consulta organitzada pel Govern de Catalunya pot ser tan seriosa com qualsevol altra. Realment, com hem canviat tots plegats!
