Veient els aldarulls a diferents ciutats en defensa d’una llibertat d’expressió justificada, si bé conjuntament amb actes vandàlics injustificables, hauria estat d’ajuda que el Rei hi hagués fet acte de presència per tal d’apaivagar els ànims. Si un rap del Rei en va ser l’instigador, potser calia que el monarca posés aigua on altres encenien el foc. Només dient que es posava a disposició del seu poble per tal de resoldre-ho, amb l’afegit que els radicals aturessin les seves accions pel bé comú, hauria quedat força bé. El seu absentisme en tot això, i la manca de les seves declaracions, poden fer pensar que no es guanya el sou que el seu poble li paga.
Sigui com sigui, el que segur que no hauria d’haver fet és un discurs com el del 3 d’octubre de fa tres anys. Així no, ja que hauria encès més els radicals perjudicant botigues i comerços que patien les pedrades i els robatoris. Tenint en compte el matrimoni del Rei amb la democràcia, que parli ara o que calli per sempre. És a dir, que faci de cap d’Estat o que faci un pas al costat. Si no, el país quedarà centrifugat entre dos extrems: els del Rei del Rap i els del Rap del Rei.
