Aquestes darreres setmanes de febrer el nostre barri ha viscut molt de prop els esdeveniments que s’han produït a la ciutat i també a diferents pobles i ciutats de tot el país. Els nostres joves surten al carrer a expressar amb ràbia la injustícia d’aquests temps. Hi ha manifestacions i violència, i per nosaltres, com per gran part de la societat que en altres ocasions hem estat a peu de carrer defensant els drets socials, individuals i col·lectius, la violència que hem vist i hem sentit ens ha impactat i ens ha causat una gran preocupació.
Davant d’aquests fets i del context que l’envolten, ens preguntem si la societat en què vivim i els nostres governants estan a l’altura de les circumstàncies. Condemnem la violència, vingui d’on vingui, sense reserves. Deplorem la situació en què s’han vist involucrats veïns, veïnes i comerciants i els danys causats al patrimoni de la ciutat, però no podem deixar d’analitzar perquè i com es produeix. Som conscients que el desconcert ha travessat els carrers i que aquest equinocci pandèmic que vivim, ha fet accelerar el canvi d’època que ja s’anunciava: creixents desigualtats, criminalització de la llibertat d’expressió, elevadíssim índex d’atur, canvi climàtic…, ens és difícil poder endevinar els processos de canvi als que ens enfrontem.
Vivim en una societat on la violència d’estat es manifesta cada cop de forma més evident, en un país on algú pot anar a la presó per una piulada o la lletra d’una cançó. En plena pandèmia de la Covid-19, en una de les crisis econòmiques més grans mai suportades, famílies senceres són desnonades cada dia i d’altres es veuen abocades a dormir al carrer. Una societat democràtica no pot viure en un clima de violència permanent ni resoldre tots els seus conflictes i controvèrsies a través del Codi Penal. És el símptoma de la malaltia.
Els joves necessiteu ser escoltats i comprenem la vostra desesperació davant aquestes evidències, encara que no compartim de cap manera la presència de violència a les protestes i manifestacions, ni que aquesta s’acabi convertint en un objectiu per si mateixa. A peu de carrer hem parlat amb vosaltres i us hem preguntat el perquè d’aquesta violència? La vostra resposta ha estat: I si no, què fem davant de tanta injustícia?
Condemnem la violència, però no deixarem de reflexionar en com i quina és la manera i quins són els instruments i les mesures necessàries per canalitzar aquest desconcert, i sobretot, què hem de fer des de la societat civil per aprendre a compartir com volem viure i quina forma li donem a la vida en comú. Ens preguntem també si no estarem arribant al límit en la percepció de pèrdua de democràcia i si, el fet de viure en un sistema injust, no té algun responsable. Ens adrecem a tots els veïns i veïnes del barri, de la resta de barris, a les institucions, a les famílies, a les escoles, a les universitats, centres esportius, perquè cerquem respostes a aquestes preguntes. Els joves són el futur dels nostres barris.
