Tot just prendre possessió del càrrec, el ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido declara: “Los andaluces hemos levantado Catalunya”. Jo al senyor Zoido no l’he vist en lloc de Catalunya, treballant per aixecar-la. A què ve ara? Com es pot apropiar en persona ell, i afegir-hi els pobres andalusos, que avorrits de passar gana i penúries al seu país, dominat per les oligarquies i cacics també andalusos, van marxar a altres països d’Espanya, Europa i Amèrica a cercar treball i dignitat que els era negat a casa seva? Catalunya l’han aixecat des de fa centenars d’anys diferents onades migratòries des d’Occitània el segle XV, de Múrcia, Aragó, Extremadura, Galícia, Sud-amèrica, Nord-àfrica i els Sud-saharians i ara gent dels països de l’est d’Europa i xinesos. Quin batibull de races, cultures, llengües i religions, i tots a la recerca d’un treball, una casa i un futur millor per a les seves famílies, el que no tenien al seu país.
És d’una simplicitat mental enorme, voler apropiar-se de la prosperitat de Catalunya, i els catalans que ja hi eren, què? És que per ventura passaven per allà per casualitat? Quan dic catalans, no faig referència als catalans de soca-rel, hi incloc als vinguts en les diferents onades migratòries i que són també catalans de ple dret. En ple segle XXI parlar dels andalusos que han aixecat Catalunya ja està fora de context, perquè ja són catalans d’unes quantes generacions. Continuen amb els tòpics i quatre frases fetes, en toc cas, si vol fer demagògia barata, parli dels nou vinguts de fa pocs anys i com que no són andalusos, no en parlarà oi? Quin fàstic!
