Hem arribat al punt culminant de l’enfrontament entre dos conceptes de fer política, la de l’estat espanyol i la d’un poble, el català. Els fets de l’1-O han demostrat que els ha sortit el tret per la culata. Van aparèixer les urnes, les paperetes i es van formar les taules i la gent va defensar pacíficament el seu dret a votar. Gent de totes les edats, condició social, procedència i llengües. Intervenció desmesurada de les forces de “l’ordre”, que sense contemplacions van actuar amb brutalitat sobre les persones i les coses. Mentrestant Mariano Rajoy, Soraya Sáenz i Enric Millo, amb un posat d’estaquirots, sense moure un múscul de la cara, surten als mitjans informatius negant els fets i expliquen que aquí no ha passat res, ni referèndum, ni violència. Uns fets gravíssims com portar milers de policies i guàrdies civils, cosa que l’Estat no va fer al país basc, ni en temps d’en Franco quan ETA matava a tort i a dret.

Per a més inri el PP compta amb el beneplàcit del PSOE-PSC i de Ciudadanos, que són col·laboradors necessaris per poder justificar que tot és en defensa de la sagrada unitat d’Espanya i que, si tanta gent ha estat estomacada, és perquè s’ho han buscat. No haver muntat el sidral d’un referèndum. “Aquí mana qui mana i s’ha acabat el bròquil nens, no em toqueu el voraviu que acabaré fent el que no voldria fer, apallissar-vos de valent. Esteu avisats”. Aquestes són els advertiments que ens ha fet Mariano Rajoy, però vet aquí que els catalans som tossuts i fem coses com un referèndum, una vaga general i, quan toqui, proclamarem la independència. Al temps!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram