No escriuria aquestes últimes línies pesades i reincidents sobre Tortosa si determinada gent no hagués tractat a tot un país d’imbècil amb una supèrbia lamentable.
Destacaria tres arguments molt concrets que des de l’Ebre s’han fet servir aquests dies per justificar l’atreviment. Tres arguments buits de contingut que, pel bé de la democràcia, convindria que no tornéssim a escoltar mai més, enlloc, contra ningú.
Primer argument. “Hi ha gent que ara tem les urnes, és curiós”.
Sembla mentida que en ple segle XXI, després d’haver patit totes les catàstrofes possibles derivades del feixisme, i creient que sabem com funcionen les democràcies consolidades, encara siguem capaços de caure en aquest parany. La democràcia va de votar, evidentment, però per sobre de tot va d’assegurar i reconèixer els drets humans bàsics. Si no es compleix aquesta condició, el fet de posar urnes davant d’una decisió és irrellevant. Seria democràtic votar si preferim que matin els tortosins majors de 80 anys amb una escopeta o bé amb una ballesta, per exemple?
Probablement no, perquè s’estaria violant la idea clau de la democràcia en nom d’una llibertat, d’unes urnes, que no tenen res a veure amb un sistema democràtic. No, la condició humana no es vota; es protegeix com sigui.
Per tant, ningú tem les urnes, alcalde. Vostè, havent permès que es voti si s’ha de retirar o no un monument d’exaltació franquista, ha afusellat un pilar bàsic de la democràcia. Jo no temo les urnes, temo els covards.
Segon argument. “És un tema local dels tortosins. Deixeu-nos decidir en pau”. Aquest victimisme de territori ferit pot ser utilitzat, amb raó, en trenta mil casos. Hi ha milers d’exemples que demostren que l’Ebre, en general, ha estat sovint maltractat. Però aquest no n’és un. I, probablement, el cas dels bous tampoc. Teniu mala sort, tortosins, perquè els vostres dos temes mediàtics tenen a veure amb els drets humans i els drets animals, i qui va contra conceptes tan bàsics i globals com aquests no pot pretendre escudar-se en decisions d’àmbit local.
El que simbolitza la tortura animal no és un divertimento local de Tortosa, no és una opció de vida d’un poble, és un atemptat d’abast global que poc té a veure amb fronteres municipals. I el que simbolitza el monument feixista que exalta una victòria d’un dictador no és una anècdota de la vostra ciutat, no és un costum llunyà o una tradició que convé respectar, és una tragèdia comuna que repercuteix en tots els demòcrates. Siguin de Tortosa, de Bangkok o de Berlín. Perquè posa en qüestió la mateixa democràcia.
Tercer argument. “No el considerem franquista, l’hem reinterpretat”.
És potser un dels arguments més al·lucinants. La lògica de la tradició, d’haver-se acostumat a un símbol així, és molt perillosa. Tan perillosa com utilitzada per alguns tortosins. Seguint el seu argument, hauríem de preguntar-nos si un dia els veïns de Mauthausen consideren que aquells camps són espais històrics de llibertat i d’amor perquè, des del seu punt de vista, amb el pas del temps han acabat considerant-ho així, haurem de respectar aquella decisió local i deixar de veure els camps com a testimonis de l’horror? Funciona així la memòria històrica? És lamentable que molts tortosins apel·lin al costum, a la tradició o a una reinterpretació subjectiva per defensar una obra feixista.
Feixista sense matisos. És un fet gravíssim que la ciutat es pregunti a si mateixa si ha de mantenir o no els honors al feixisme. I és encara més insuportable que el seu alcalde defensi aquesta pràctica apel·lant precisament a la democràcia que està contribuint a debilitar.
Posem-nos-ho al cap o no tirarem endavant amb aquesta pobra democràcia que acabem d’iniciar. Les odes al feixisme no es pregunten, sinó que s’eliminen. No es deixen de veure com a feixistes, encara que hagin passat els anys. I, sobretot, no es consideren mai temes locals. Perquè és quan es consideren locals que, amb el temps, acaben fent-se globals i devastadors. Mai més, sisplau, Tortosa. Mai més.
