Quan cada dimecres distribueixes milers d’exemplars impresos d’una publicació local i al cap de pocs dies ja no en queda cap a les desenes d’expositors repartits per tot el districte és un bon senyal. L’expositor buit és un bon senyal. Sens dubte. Perquè indica que, un any després que convertíssim el Línia Eixample en el primer setmanari de la història del districte central de Barcelona, us l’heu fet vostre. Lectors i anunciants. Nosaltres el fem, sempre amb autocrítica i exigència de millora, i vosaltres li doneu sentit. El devoreu. Vola. Un èxit compartit.

Ha estat un any complicadíssim. Què us he d’explicar… Estrenàvem el setmanari dimecres 29 de gener del 2020, agafant el relleu d’un mensual amb més de 10 anys a l’esquena, i poc després esclatava la pandèmia d’un coronavirus que fins i tot ens va complicar la distribució durant les setmanes més bèsties del confinament. Un cop duríssim que, malgrat tot, ens va servir per potenciar l’edició digital, que cada dia consulteu tants veïns i veïnes. De tot se’n poden treure coses bones. Mai millor dit.

Des d’aleshores, el setmanari ha viscut fins ara en paral·lel al virus. Com tots i totes vosaltres, a nosaltres no ens ha quedat més remei que adaptar-nos-hi. Hem tirat endavant la publicació des del teletreball, en mesos de total incertesa i veient com els barris es tancaven i es buidaven de vida durant setmanes. Però en tot moment ens hem aferrat a allò que havíem vingut a fer: periodisme de proximitat. L’ofici d’explicar històries, tan qüestionat i tan necessari sempre.

Han estat 48 números de setmanari –en el marc dels 150 de la capçalera–, doncs, d’explicar històries dures. Però també de recollir el batec d’uns barris que no s’han deixat doblegar pel virus. Veïnats vius, solidaris i imaginatius, que s’han sobreposat a tot i han tirat endavant intentant que ningú es quedés enrere. I això últim ha estat el millor que ha omplert aquestes pàgines.