La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repte inèdit per als governs de tot el món. En molts sentits, podem dir que ha actuat com una prova d’estrès, no només per als sistemes sanitaris i de salut pública sinó també per als governs, les administracions, els sistemes de protecció social, les empreses, etc. Tothom n’ha patit les conseqüències i tothom ha hagut d’adaptar-s’hi. Uns més que altres, és clar. Però en tot cas, la prova d’estrès ha revelat moltes de les febleses del nostre sistema públic i del nostre sistema productiu. Empreses massa febles i amb poc marge de liquiditat, un sistema financer que després d’haver rebut injeccions milionàries en l’anterior crisi no ha estat capaç de sostenir el sistema productiu, un sistema d’ajuts insuficient, lent i burocratitzat…

Els governs dels diferents nivells han rebut moltes pressions per ser més restrictius i per ser-ho menys, i no sempre han sigut clars i coherents en les seves decisions. Però els principals problemes que tenim en relació amb els efectes de la pandèmia tenen més a veure amb la situació econòmica i institucional de partida que no amb les decisions que s’hagin pres en el curt termini. Amb un sistema productiu més robust i un sistema de protecció social més àgil i ben dotat s’haurien pogut esmorteir molt els efectes econòmics dels tancaments. I possiblement això hauria permès ser més restrictius en algunes mesures i controlar el desenvolupament de la pandèmia.

Però igual que cal fixar-se en allò que no ha funcionat, cal també tenir ben present què ha funcionat raonablement bé davant d’una prova d’estrès d’aquestes característiques. I diria que al nostre país hi ha dues coses que, malgrat les dificultats, han aconseguit adaptar-se, resistir i tirar endavant: el sistema sanitari i les escoles.

En la primera onada el sistema sanitari es va veure clarament desbordat, com va passar en molts altres països. Però en aquests mesos, amb dificultats i potser més lentitud de la que hauríem desitjat, els hospitals de Catalunya han augmentat significativament la seva capacitat assistencial i el sistema d’atenció primària ha aconseguit, malgrat totes les limitacions, gestionar la càrrega extraordinària de feina vinculada a la Covid-19. I això inclou els tests i vigilància de símptomes però també, per exemple, una campanya de vacunació de la grip exemplar. Avui estem molt més preparats per al que vingui.

Davant la tercera onada és bàsic seguir protegint l’escola com un pilar fonamental de la societat

El sistema educatiu ha sigut també l’altre gran exemple de feina ben feta. Les escoles i instituts van adaptar la seva organització per mantenir els grups bombolla, amb els recursos addicionals –però limitats– de què disposaven. Els equips directius i docents han adaptat la seva feina i en molts casos s’han hagut de reinventar. Els alumnes han respectat, generalment, les normes i han evitat que a dins dels centres es generalitzessin les cadenes de contagi. I els enllaços entre centres educatius i els CAPs han permès el seguiment de casos, els confinaments parcials de grups i els tests i cribratges. Tot això, de fet, ha ajudat al control de la pandèmia.

La combinació de tots aquests factors, juntament amb el fet que els infants són el grup amb menys propensió a infectar-se, han fet que en aquests primers mesos de curs la tornada a l’escola hagi estat un èxit col·lectiu. I això és molt important, perquè les conseqüències del tancament de les escoles ja les coneixem bé: els infants perden aprenentatge i un espai bàsic de benestar i de relació i les desigualtats entre alumnes creixen molt. A més, el tancament escolar genera molts problemes a les famílies que han de treballar i no poden donar als infants l’atenció que necessiten. Després de sis mesos seguits sense anar a escola, el fet que la majoria de grups hagin seguit actius amb poques interrupcions i pocs contagis ha permès recuperar un espai d’aprenentatge i benestar que és fonamental per al desenvolupament dels infants i adolescents. Davant la tercera onada és bàsic seguir protegint l’escola com un pilar fonamental de la nostra societat. I això passa per prioritzar l’activitat escolar davant d’altres activitats. Les escoles només haurien de tancar en un cas de confinament total. I, evidentment, cal intensificar els esforços per testar i vacunar aviat els docents per poder, així, garantir el servei.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram